13 d’octubre 2008

L'Illa

...una realitat

De sobte tornava a sentir aquella melodia que la transportava oceans enllà. Sentia la brisa dibuixant-li un somriure juganer. Els cabells despentinats. Els ulls com dos sols que enlluernaven la mar. Notant com cada segon, cada minut, era un moment de felicitat viscuda.

Nedava entre les rialles que sorgien espontàniament de tothom qui restava a l'illa. Sobrevolava aquells dies, fins que planejà de nou a aquella platja, per quedar-s'hi.

2 comentaris:

Patry/Icia ha dit...

oh... m'has teletransportat a un bonic i paradisiac manglar.... i jo que ja no prenc el sol...ains....

mq ha dit...

molt bona foto
molt bon escrit
m'agraden
salut!!

comparteix amb...