Sempre ho has estat d'humà. No ho dubtis mai.
Ho eres quan era petita i m'amagava sota el teu llit per fugir de realitats que em superaven. Ho eres quan portaves a la teva germaneta a veure els Pastorets, quan agafaves la moto i em portàveu a les fires, quan em pujaves en una de les primeres moto de muntanya i saltaves amb mi a darrera pels voltants de casa, quan em feies més de pare que de germà.
Sempre has tingut sentiments que per més difícils que fossin de veure, de percebre, creixien, i creixen. Quan vas veure la petita amb el seu primer xicot, quan l'escridassaves perquè no sabia aixecar-se del terra amb uns esquís força més grans que ella, quan la duies als seus primers concerts, quan et demanava consells sobre les primeres feines, quan...
Fred... no ho sé. Potser, més aviat reservat. Costa expressar els sentiments amb qui no estem acostumats, falta de pràctica! Jo, que potser sóc la més "bleda" dels quatre, que sempre em deixo endur per sentiments i emocions, també puc ser freda a vegades. Freda i distant. És difícil, és estrany, és ...
Les teves paraules m'han robat una llàgrima i un somriure.
Gràcies, gràcies per ser-hi sempre, gràcies per ser com ets, per donar-me una cunyada que "t'aguanta" i uns nebots que t'ensenyen a veure el món d'una altra manera. Gràcies per tantes experiències que sense tu no hagués viscut mai, gràcies per venir diumenge, gràcies per ser tu.
T'estimo i molt!
Ho eres quan era petita i m'amagava sota el teu llit per fugir de realitats que em superaven. Ho eres quan portaves a la teva germaneta a veure els Pastorets, quan agafaves la moto i em portàveu a les fires, quan em pujaves en una de les primeres moto de muntanya i saltaves amb mi a darrera pels voltants de casa, quan em feies més de pare que de germà.
Sempre has tingut sentiments que per més difícils que fossin de veure, de percebre, creixien, i creixen. Quan vas veure la petita amb el seu primer xicot, quan l'escridassaves perquè no sabia aixecar-se del terra amb uns esquís força més grans que ella, quan la duies als seus primers concerts, quan et demanava consells sobre les primeres feines, quan...
Fred... no ho sé. Potser, més aviat reservat. Costa expressar els sentiments amb qui no estem acostumats, falta de pràctica! Jo, que potser sóc la més "bleda" dels quatre, que sempre em deixo endur per sentiments i emocions, també puc ser freda a vegades. Freda i distant. És difícil, és estrany, és ...
Les teves paraules m'han robat una llàgrima i un somriure.
Gràcies, gràcies per ser-hi sempre, gràcies per ser com ets, per donar-me una cunyada que "t'aguanta" i uns nebots que t'ensenyen a veure el món d'una altra manera. Gràcies per tantes experiències que sense tu no hagués viscut mai, gràcies per venir diumenge, gràcies per ser tu.
T'estimo i molt!
Comentaris