14 de març 2008

Responsabilitat

La responsabilitat pesa. I molt. I pot arribar a fer mal a les espatlles, en tensió constant, sota la pressió dirigirda d'un teclejar inquiet davant una pantalla freda i llunyana, que només mostra dades i dades que arriben a esvair-se en l'incertesa de la utilitat que tindran.

La responsabilitat fa mal, treu son, cansa. Hi ha moments i moments per tot. Hi ha responsabilitats i responsabilitats. I hi ha dies en que saps que no pots fer altra cosa, que no pots fugir, que no pots dir que no, ets massa responsable.

Per què serveix? Aquest dolor, aquesta fatiga, aquest no viure momentani i desaparèixer, restant lluny dels qui t'estimen durant uns dies, per què serveix? Val la pena? Segurament, però... Sempre hi ha un però.

M'agrada ser responsable, encara que pugui arribar a pesar; no m'agraden les situacions límit; no m'agrada qüestionar-me... sempre acabo dubtant de si estic preparada o si aquesta nena s'ha posat a jugar en el món dels grans.

3 comentaris:

XeXu ha dit...

Però segur que quan la feina està acabada, et demostres a tu mateixa que aquesta nena juga a la lliga que li pertoca. La responsabilitat no és dolenta, ni la que ens cau a sobre ni la qualitat de cadascú. Agafar compromisos, prendre-s'ho seriosament, és una manera de viure, i dóna els seus fruits. De vegades sembla que els penques se'n surten millor, però a la llarga tothom rep el que es mereix, o això vull creure. Això si, si estem parlant de feina, no s'ha de deixar que sigui una obsessió, i no es pot portar més enllà del que és humanament possible. Hi ha coses molt més importants a la vida, i tu ho saps. És més, la feina és de les coses menys importants que hi ha, mentre en tinguem, és clar.

josepmanel ha dit...

Afortunadament hi ha responsabilitats que no demanen vigilància les 24 hores del dia (hi ha cap que si?). Moltes són compartides (per alleugerar les tensions). Totes tenen aqueix moment d’evasió i intimitat, per llegir, a més, la premsa, o el que et vinga de gust. I algunes responsabilitats fins i tot es dignifiquen quan presentes la dimissió. També tens la responsabilitat de viure i ser feliç (aquesta és indefugible!).

Patry ha dit...

esgota, te deixa malaltissa i suau davant les reaccions de tota mena...

comparteix amb...