Passa al contingut principal

Una tarda de calma

Surto relativament tard de la feina. Decideixo enviar-me un correu amb les presentacions pendents i acabar d'aprofitar la tarda. Avui és dilluns i ja arribo tard a taixí, però encara arribo a mitja classe!

En surto que encara és de dia. Aquest canvi d'hora ha estat com una rebifada de vida i d'energia, aires nous que se'm feien necessaris. Tinc ganes de caminar, si no tingués el cotxe, tornaria caminant cap a casa. Em sento relaxada, contenta, amb ganes de fer exercici i estimar-me més a mi mateixa. Estic tranquil·la i relaxada i la feina, la feina ja sortirà.

Agafo el cotxe i arribo a casa. Obro la porta i tornem a marxar. Sortim a aprofitar les últimes llums que cauen, per gaudir del bany d'estels i la fresca, caminant carrer amunt, amb els lladrucs dels gossos i la conversa de la persona que estimes. T'expliques com ha anat el dia, els projectes i plans de demà, les emocions viscudes, els viatges a fer, les anècdotes i les historietes. Senzillament parles, li agafes la mà, camines, et deixes endur per un mar de calma i et sents feliç.

Realment feliç.

Comentaris

SHADOW ha dit…
Són petits tresors que s'han de mimar i cuidar. Ets afortunada, Carme! Felicitats
Marina ha dit…
i sovint... no cal res més!
Unknown ha dit…
Una bona tarda i ben aprofitada i amb tanta llum... els dies encara són més plaents.
Jesús M. Tibau ha dit…
La felicitat de la senzillesa

Entrades populars d'aquest blog

Carta a un fill

Ja m'ho deia la mare, ja. Sempre amb aquelles dites i paraules que semblaven sentències amicals d'una saviesa inmesurable. I sempre anant-hi a contracorrent, sense voler creure en la seva mirada sincera i preocupada. Suposo que ella havia d'entendre que era necessari que fos jo qui m'equivoqués, qui iniciés el meu propi camí d'aprenentatges, qui caigués a terra per trobar les forces d'aixecar-se. Però hi ha coses que em va dir i que mai podré oblidar. Coses que m'han marcat per tot la vida, coses que he oblidat a moments, i la caiguda ha estat des d'un precipici i recuperar la confiança en poder tornar volar ha estat molt difícil. Tot per aquest pensar que l'home no és un llop, sinó una persona amb qui s'hi pot confiar. Però aquesta confiança no la mereix tothom, quan ho vaig veure, ja va ser massa tard. I les seves paraules ressonen dins meu: "Si vols que el teu secret sigui guardat, guarda'l tu mateix." (L. A. Séneca) I no sé si a...

Posa un gos a la teva vida, que les pors paguen els riures!

Les anècdotes de les pors més sentides omplen avui les pantalles. És el dia de desfogar-se posant llum als temors més profunds que tenen un final inesperat. Una reunió de traspàs d'informació laboral que acaba sent un punt de trobada necessari. La Júlia, dins la seva aparença de ferma seguretat, serietat, independència i autoestima, de cop desconnecta lleugerament d'una llarga i afable explicació (irònicament parlant) i una ombra altera la seva mirada. Crec que estic a punt de ser testimoni auricular d'un assassinat,  xiuxiueja, les parets de paper de fumar em transmeten la impaciència de dos familiars que semblen enemics jurats. Al principi pensava que potser els havien entrat a robar, però amb els dies de viure aquí, he vist que no, que ells són els lladres de la tranquil·litat i el bon viure del veïnat, escampant als quatre vents les seves penes i matant-se a través dels ganivets afilats d'un llenguatge ben bé vulgar, per dir-ho d'alguna manera. La Gabriela entra...

La sirena i el trapezista

L'illa de gel i foc, en diuen alguns, l'illa de lava, neu i fred glaciar. Desèrtica tret de les comptades ciutats on els humans s'aventuren a habitar, tot i la perillositat amenaçadora de plaques tectòniques que periòdicament fan remoure els pilars dels seus somnis. Excursionistes i esportistes amants dels racons inhòspits cerquen en les rutes per aquells indrets de dies curts i nits eternes, o nits curtes i dies eterns, un espai on trobar la màgia vital que encendrà l'espurna de les seves vides. Recorren carreteres buides que serpentegen pels espais desèrtics i glaçats, on un circ ambulant ha trobat una llar pel seu espectacle més tendrament macabre... Els pallassos anuncien davant de dos alpinistes italians el seu millor número de l'hivern nocturn: una sirena expulsada del mar que lluny de mutar la seva cua en dues cames que li permetin caminar i enamorar aquells ulls mediterranis, aleteja fortament sota el gel, esperant inútilment trobar una escletxa en la pista ...