No podia oblidar-la. No podia oblidar el seu somriure, la seva veu dolça encenent-lo a cau d'orella. La veia dia i nit, en els seus somnis, al llit, a la feina, al metro, al cotxe. Com un malson que el perseguia insistents arribaven els records de dies càlids i d'ensomni.
L'havia trobada en una platja, una matinada de primavera. Nua, prenia un bany de lluna, s'aixecà i s'endinsà mar endins, d'on sortí tremolosa d'excitació, com una sirena que es mostra al seu amant. La seva mirada li parlà, es reconeixeren al moment. Ella era aquell estel perdut que s'havia deixat caure en tantes nits d'insomnis, donant-li motius per seguir vivint, per seguir llevant-se l'endemà, esperant només la nit per trobar-se amb els seus mots sensuals, que el despullaven amb cada vocal, que l'envoltaven de plaer amb cada consonant dita, cremant...
Els seus gestos eren igual que les seves paraules, desbordant la seva màgia féu que s'acostés a ella i li treié la roba, deixant-lo nu al seu costat. Un lleuger tremolor l'omplia, tremolor de plaer, d'excitació, del que havia de venir. Ella resseguia els seus músculs, ell la mirava suplicant que aquells segons fossin la seva eternitat. Alçà la mà, li acaronà la cara, li agafà l'altra mà i se l'acostà als seus llavis.
Es foneren entre la sal del mar i l'arena fina d'aquella platja, en una nit càlida de primavera. La lluna donà la benvinguda al seu germà, els somnis es feren fugissers tot i que ell no els deixava marxar. Resseguia les seves corves, el seu perfil, la respiració d'aquella sirena que l'havia captivat nit rere nit. Amb les seves mans resseguia aquell tatuatge únic i curiós, com un arbre que creixia, naixent a les natges i que semblava estar a punt d'atrapar-la sencera.
Es despertà, el besà i desaparegué entre les roques. Com una sirena fugint del seu destí, presó d'amor.
No podia oblidar-la. Vagava dia rera dia per les platges del món. Només volia trobar-la una altra nit. Potser aquell arbre l'ajudaria, potser la tornaria a veure en una altra platja, una nit de primavera de lluna plena.
Una proposta de Relats Conjunts
L'havia trobada en una platja, una matinada de primavera. Nua, prenia un bany de lluna, s'aixecà i s'endinsà mar endins, d'on sortí tremolosa d'excitació, com una sirena que es mostra al seu amant. La seva mirada li parlà, es reconeixeren al moment. Ella era aquell estel perdut que s'havia deixat caure en tantes nits d'insomnis, donant-li motius per seguir vivint, per seguir llevant-se l'endemà, esperant només la nit per trobar-se amb els seus mots sensuals, que el despullaven amb cada vocal, que l'envoltaven de plaer amb cada consonant dita, cremant...
Els seus gestos eren igual que les seves paraules, desbordant la seva màgia féu que s'acostés a ella i li treié la roba, deixant-lo nu al seu costat. Un lleuger tremolor l'omplia, tremolor de plaer, d'excitació, del que havia de venir. Ella resseguia els seus músculs, ell la mirava suplicant que aquells segons fossin la seva eternitat. Alçà la mà, li acaronà la cara, li agafà l'altra mà i se l'acostà als seus llavis.
Es foneren entre la sal del mar i l'arena fina d'aquella platja, en una nit càlida de primavera. La lluna donà la benvinguda al seu germà, els somnis es feren fugissers tot i que ell no els deixava marxar. Resseguia les seves corves, el seu perfil, la respiració d'aquella sirena que l'havia captivat nit rere nit. Amb les seves mans resseguia aquell tatuatge únic i curiós, com un arbre que creixia, naixent a les natges i que semblava estar a punt d'atrapar-la sencera.
Es despertà, el besà i desaparegué entre les roques. Com una sirena fugint del seu destí, presó d'amor.
No podia oblidar-la. Vagava dia rera dia per les platges del món. Només volia trobar-la una altra nit. Potser aquell arbre l'ajudaria, potser la tornaria a veure en una altra platja, una nit de primavera de lluna plena.
Una proposta de Relats Conjunts
Comentaris