Passa al contingut principal

Són dies d'aquells en que

Són dies d'aquells en que no puc evitar pensar. Sentir-me trista. Recordar-te i enyorar-te. Encara no t'he plorat tot i que sento les llàgrimes caure, encara no t'he parlat, necessito trobar el moment adequat per poder-nos abraçar i per sentir-nos a prop.

És com si tot fos normal, però no ho és; és com un altre any més, però no ho és; és com si no notéssim la teva absència, per més que ens hagis faltat a tots, però no hem dit res.

No puc evitar pensar-te, sentir-me trista, en certa manera buida. Tampoc puc evitar tenir ganes d'estar amb els meus, amb els que encara hi som, i sentir-me feliç per poder compartir una estona amb tots ells.

T'estimo!
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Jesús M. Tibau ha dit…
Sobretot hem d'aprendre a valorar i a gaudir tot allò que tenim, i que el record dels absents ens faci companyia, no tristor.
26 de desembre del 2007, a les 21:09
iruNa ha dit…
Com tu dius, és inevitable... aquests dies afavoreixen els records tristos d'aquells que ja no hi són i amb qui no podem compartir una taula. És normal... em sembla que m'atreviria a dir que tots ens sentim així, que tots trobem a faltar a algú important... T'entenc... per això t'envio una abraçada gegant!
Recorda, però no deixis que la nostàlgia tenyeixi de gris l'alegria d'un entrenyable somriure!!
26 de desembre del 2007, a les 21:15
Unknown ha dit…
Nosaltres, aquest any hem fet una cosa diferent que sabíem que li hauria agradat al meu pare. No sé, em sembla que això ha fet que no fos tan difícil (però encara queden dies durets). Tot i així, bé, ma mare ha tingut moments xungos (jo, també, algun, però no tant com ella). No sé, hi ha moments en que els records fan mals i d'altres en els que t'adones que ja no en fan. Suposo que arribarà un moment en que els segons seran majoria. Una forta abraçada!
26 de desembre del 2007, a les 21:58
Sergi ha dit…
Estic segur que tots els del teu voltant s'han sentit com tu. Per molt que tothom faci com si res (per dir-ho d'alguna manera), està en la ment de tots, i recordar-lo, com diuen per aquí, cada cop ha de fer menys mal i portar imatges alegres a la memòria. Ànims.
27 de desembre del 2007, a les 2:58
Anònim ha dit…
El sabor agridolç d'enyorar una persona estimada complica una miqueta aquestes dates...
Jo, personalment, quan som tots a taula, l'imagino amb el seu millor somriure i es queda amb mí, amb tots, una estoneta.
Molts ánims.
29 de desembre del 2007, a les 17:24
emergency preparedness jobs ha dit…
Nice blog design. This seems like it would be a very interesting blog to keep up with. Please come visit my site emergency
 when you got time.
11 de setembre del 2009, a les 11:37
kitchen cabinets ha dit…
Really it is nice post and thanks for sharing it and really it is very useful. Please come visit my site kitchen design remodeling
 give me any valuable feedbacks.
11 de setembre del 2009, a les 11:37
travel city ha dit…
Me and my friend were arguing about an issue similar to this! Now I know that I was right. lol! Thanks for the information you post. I would love some feedback on my sitepackage when you got time.
27 de setembre del 2009, a les 11:33
plush toys ha dit…
What a blog filled with vital and important information this is .. It must have taken a lot of hours for you to write these yourself. Hats off from me for your hard work. Please come visit my site fisher price give me any valuable feedbacks.
27 de setembre del 2009, a les 11:34
telephone companies ha dit…
You owe a very nice and interesting blog. Feel free to check out my site phone when you got time.
14 d’octubre del 2009, a les 12:08
radio stations ha dit…
Such interesting read and information, thanks for sharing this post. I will check back to read your other new posts. Please come visit my site advertising tv when you got time.
14 d’octubre del 2009, a les 12:09
Skin Care ha dit…
That is some inspirational stuff... Never know that opinions could be this varied. Thanks for all the enthusiasm to offer such helpful information here. Please come visit my site healthy skin when you got time.
17 de novembre del 2009, a les 13:16
Burn Stomach Fat ha dit…
I always look forward to your new posts, I learn more compared to school. Always looking forward. Thank you. Please come visit my site cause of belly fat when you got time.
17 de novembre del 2009, a les 13:16
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Carta a un fill

Ja m'ho deia la mare, ja. Sempre amb aquelles dites i paraules que semblaven sentències amicals d'una saviesa inmesurable. I sempre anant-hi a contracorrent, sense voler creure en la seva mirada sincera i preocupada. Suposo que ella havia d'entendre que era necessari que fos jo qui m'equivoqués, qui iniciés el meu propi camí d'aprenentatges, qui caigués a terra per trobar les forces d'aixecar-se. Però hi ha coses que em va dir i que mai podré oblidar. Coses que m'han marcat per tot la vida, coses que he oblidat a moments, i la caiguda ha estat des d'un precipici i recuperar la confiança en poder tornar volar ha estat molt difícil. Tot per aquest pensar que l'home no és un llop, sinó una persona amb qui s'hi pot confiar. Però aquesta confiança no la mereix tothom, quan ho vaig veure, ja va ser massa tard. I les seves paraules ressonen dins meu: "Si vols que el teu secret sigui guardat, guarda'l tu mateix." (L. A. Séneca) I no sé si a
3 comentaris
Més informació

Posa un gos a la teva vida, que les pors paguen els riures!

Les anècdotes de les pors més sentides omplen avui les pantalles. És el dia de desfogar-se posant llum als temors més profunds que tenen un final inesperat. Una reunió de traspàs d'informació laboral que acaba sent un punt de trobada necessari. La Júlia, dins la seva aparença de ferma seguretat, serietat, independència i autoestima, de cop desconnecta lleugerament d'una llarga i afable explicació (irònicament parlant) i una ombra altera la seva mirada. Crec que estic a punt de ser testimoni auricular d'un assassinat,  xiuxiueja, les parets de paper de fumar em transmeten la impaciència de dos familiars que semblen enemics jurats. Al principi pensava que potser els havien entrat a robar, però amb els dies de viure aquí, he vist que no, que ells són els lladres de la tranquil·litat i el bon viure del veïnat, escampant als quatre vents les seves penes i matant-se a través dels ganivets afilats d'un llenguatge ben bé vulgar, per dir-ho d'alguna manera. La Gabriela entra
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

L'ancià

Durant dos mesos seguí la mateixa ruta. L'hàbit l'alliberava de les pors interiors que cada albada la perseguien com monstres afamats, preparats per devorar-la a ella i a totes les seves il·lusions i esperances de futur.  A les sis i dinous minuts entrava en un tren a mig omplir, a la segona porta del primer vagó. Seia en aquelles butaques grises de plàstic dur, a contramarxa, al costat de la finestra i a prop d'un grup de dones que parlaven massa alegrament per no haver-se fet ni de dia. Treia de la seva bossa els cascs manllevats de la seva ex-parella i començava a escoltar la llista de reproducció de Dark City. Tancava els ulls i l'eco exasperant de les veus de les quatre dones es difuminava amb un tecno lúgubre que donava continuïtat als malsons de la nit. Trenta-vuit minuts després el tren començava a buidar-se i tots els humans semblaven estar a punt de batre's en duel per veure qui seria el primer en baixar del vell i brut vagó. Ella esperava dos minuts i cat
Publica un comentari a l'entrada
Més informació