De mems i escriptoris

Resulta curiós veure les imatges que companys de moments, històries, relats, imatges i altres cabòries veuen quan comencen a navegar per aquests paratges.

Imatges insòlites, de viatges, de persones properes, imatges que res tenen a veure amb la seva vida real, que fan somiar, o senzillament un fons com qualsevol altre.

I ara em toca a mi mostrar-vos el meu petit món. L'Àlex, de Your latest trick, m'ha fet arribar un nou meme, el de l'escriptori. Quina és la imatge que decideixo veure cada dia, quan sec davant d'una pantalla per trobar-me amb obligacions i plaers?

De fet, utilitzo diferents ordinadors al llarg del dia (el de la feina, a casa, el portàtil, el de l'acadèmia els divendres...), i ara mateix l'escriptori més personalitzat és el de la feina. Potser serà perquè és on més necessito les estones mortes per perdre'm en la profunditat d'una imatge? O potser serà perquè solen ser unes vuit hores al seu davant plantada com un estaquirot?

Doncs aquí la teniu:

Són les manetes d'una princesa que comença a descobrir món, en una platja, en un dia entre l'hivern i la primavera vestit de mones de xocolata! Un mal dia, una mala conversa, un correu electrònic que em vulgui fer caure en desgràcies, i només em fa falta mirar les seves mans i recuperar el somriure al recordar-la amb la boca ben plena de xocolata!

No puc evitar tenir curiositat per saber quines són les imatges que donen vida a l'escriptori de:

La Rosa, la Veïna del pis de sota.
Robelfu, d'Armonia.
I en Josep Manel, de Filant prim.

Si els heu fet ja o no en teniu ganes, perdoneu-me! A vegades no puc llegir-vos tant com m'agradaria!