Salta al contingut principal
"Cuando el alumno está preparado,
aparece el maestro."


Proverbi xinès
(No crec que es necessitin més paraules...)

Comentaris

iruNa ha dit…
Quanta saviesa en poques paraules!!! esperem estar preparats en el moment adequat perquè no se'ns passi la oportunitat de trobar al mestre!!!
una abraçada!
Ferdinand ha dit…
A vegades passa a l'inrevés, que hi ha mestres però no alumnes preparats per aquests mestres.

Una abraçada!
Carme Rosanas ha dit…
Saviesa xinesa! Sempre suggeridora de més coses de les que diu. Però... Tens raó no calen més paraules.
robelfu ha dit…
Mai saps en quin moment pots escoltar o rebre certa informació que és la que fa que tota la que ja tens, tingui sentit.
un petonet
Anònim ha dit…
Curiós... si més no per a aquells que, com jo, hem de fer mans i mànigues per encetar cada dia la classe entre una maror de badalls...
rosa ha dit…
si jo estava preparada o va ser el moment adient quan el meu mestre va aparèixer i sempre el tinc a prop quan el necessito,
Anònim ha dit…
Jo ja fa anys que repeteixo curs, el mestre ja ha marxat cansat de la meva poca preparació...

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...