Salta al contingut principal

Ballem?


Si és que a vegades m'hauríeu de veure, de camí a la feina, a quarts de vuit del matí, o de tornada a casa, a quarts de cinc, caminant pels carrers de Barcelona amb el ritme d'aquesta cançò. Si no fos pel pànic escènic (a vegades arriba) començaria a saltar i a ballar pels carrers més cèntrics de la ciutat dels fums!Algú s'hi apunta?






Dedicada a tots aquells que demà treballem, que al menys sigui amb el ritme d'una bona cançò, oi?
I als que esteu de pont, gaudiu d'aquests dies!

Comentaris

iruNa ha dit…
OOOhhh!!! ja t'imagino!! jeje
Quine ganes de ballar que m'han entrat, jo m'hi apunto! i el pànic escènic que es quedi a caseta dona!!!
molt bona la cançó!!!
NeoPoeta ha dit…
Jo m'apunto a saltar i ballar sempre que faci falta!

NeoPoeta
Laia ha dit…
jo també vull ballar, però no puc! per què no puc sentir la cançó??? :(
Bé, fes-ho tu per mi!!
rosa ha dit…
a ritme de swing....que guay...
si.si ballem!!!!
-- ha dit…
claro que si! en el movimiento encontramos la acción y la intención!!!
Carme Rosanas ha dit…
Doncs sí millor anar a treballar ballant, ja que s'hi hA D'ANAR.
Carme Rosanas ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...