em repeteixo constantment que "tinc 24 hores per ser feliç", com si fos una letania que a base de repetir-ho es convertís en realitat.
Enfadada
Dolguda
...
Ràbia
Ira
...
Incertesa
Desconeixença
Descontrol
Autocontrol
...
falta de
caòtic
il·lògic
injust
Em repteixo que no he de tornar a l'estat infantil, que la comunicació ha de ser d'adult a adult. Observacions objectives. Intentant oblidar la càrrega emocional que la situació em provoca.
Però no sé si puc. Crec que tinc dret a estar enfadada, dolguda, desorientada, enrabiada, desbordant de mirades tallants carregades d'espases afilades.
Les coses clares i la xocolata espessa. M'agrada la xocolata espessa. I les coses clares. Però no ho estan. I la falta d'informacions, les situacions caòtiques, il·lògiques, injustes m'inunden en un mar de desconeixença i incertesa on no sé cap a on moure'm. Tot un descontrol quan encara he d'aprendre aquella gran ciència anomenada "autocontrol".
Sigues adulta. Respira. Tens 24 hores per ser feliç. Deixa passar el temps, potser marca la diferència. Potser...
(m'heu otorgat un premi i vosaltres em feu somriure, però encara no he aconseguit les paraules per agrair-vos-ho... demà, potser demà trobaré la tranquil·litat, avui el dia encara serà molt llarg)
Enfadada
Dolguda
...
Ràbia
Ira
...
Incertesa
Desconeixença
Descontrol
Autocontrol
...
falta de
caòtic
il·lògic
injust
Em repteixo que no he de tornar a l'estat infantil, que la comunicació ha de ser d'adult a adult. Observacions objectives. Intentant oblidar la càrrega emocional que la situació em provoca.
Però no sé si puc. Crec que tinc dret a estar enfadada, dolguda, desorientada, enrabiada, desbordant de mirades tallants carregades d'espases afilades.
Les coses clares i la xocolata espessa. M'agrada la xocolata espessa. I les coses clares. Però no ho estan. I la falta d'informacions, les situacions caòtiques, il·lògiques, injustes m'inunden en un mar de desconeixença i incertesa on no sé cap a on moure'm. Tot un descontrol quan encara he d'aprendre aquella gran ciència anomenada "autocontrol".
Sigues adulta. Respira. Tens 24 hores per ser feliç. Deixa passar el temps, potser marca la diferència. Potser...
(m'heu otorgat un premi i vosaltres em feu somriure, però encara no he aconseguit les paraules per agrair-vos-ho... demà, potser demà trobaré la tranquil·litat, avui el dia encara serà molt llarg)
Comentaris
la trampa de la cultura fa que amaguem les emocions intentant passar per adults... i saps què? que era més autèntic ser un nen!
no podríem, conscientment, tornar a repartir sentiments pels carrers i carregar-nos la moral que ens envolta?
bueno,una parra meva, com tantes d'altres ;D
felicitats pel premi que t'han atorgat... ja em diràs quin és!
No buscquis la felicitat permanent, aquesta només la tenen o bé els infants o bé els bojos, a tu només t'està permes tastar-la breument en diferents moments. El que passa es que algú, com jo, troba la manera d'ajuntar aquests moments i ser feliç com quan eres un nen. Mira de voler menys, amb poc seràs feliç.
Passa un momentet pel meu blog i llegeix el post del 13 de desembre. És només un joc, però potser t'hi trobaràs. No és el mem, eh?
Xexu , no sé si la til·la, el fet d'escriure com bé diu la Carme Rosanes o si els meus alumnes d'alemany a qui martiritzo cada divendres a la tarda, que a la nit ja havia retrobat aquesta mica de pau que tant necessitava... Si és que hi ha situacions que desborden!
Ferran , lo del nen era metafòric... Una imatge que recull una bona amiga. Aquella rebecaria que no et deixa veure les coses del teu voltant, que no et deixa pensar ni adonar-te'n de tantes tantíssimes realitats que ens afecten. Res a veure amb la inocència dels infants, que tant sovint enyorem i recuperem en els nostres moments. I sóc una persona que voler voler, vull ben poc, i aquesta fòrmula màgica va certament bé... La felicitat no són només uns pocs moments a la vida!
Gràcies Carme ! Ja m'he passat i he vist el teu petit regal de blocaire! Però també m'he trobat amb grans sorpreses i iniciatives, no puc evitar repetir-ho, felicitats!