Encenem les llums que il·lumianran el capvespre
El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.
Comentaris
Me'l pots enviar a vpamies at gmail dot com? (canvia at i dot per "@" i ".")
Lo millor del capvespre es la llum vermellosa, o l'absencia de llum. El moment de pesar, de sentir, de fruir de l'autocomplaença, per aixo com diu la canço "no enciendas las luces"
Te escribo desde los dentros
De mi propia existencia
Donde nacen las ansias, la infinita esencia
Hay cosas muy tuyas que yo no comprendo
Y hay cosas tan mias pero
es que yo no las veo
Supongo que pienso que yo no las tengo
Vertiendo mi vida se enciende los versos
Que a oscuras te puedo lo siento no cierto
No enciendas las luces que tengo desnudos
El alma y el cuerpo