Salta al contingut principal

Lectures que et transporten...

"El patio de luces"

No era más que un rectángulo de 15 metros por 12 metros, pero la vida y el trasiego que soportaba era comparable a la rambla de la ciudad.

Los cordelajes. Los desagües de aguas pluviales del terrado. La canalización del gas que alimentaba las cocinas y calderas del edificio; los olores la comida, unidos a los humos de la fritanga de la vecina del 2º 3ª, que ahumaba la ropa del tercer, cuarto y quinto piso. El traqueteo de las lavadoras repicando con su tambor de hojalata, y los canarios del 5º 3ª que trinaban cuando los rayos de sol se colaban por la techumbre de uralita verde.

(...)

Paraules que et condueixen al magnífic univers d'una realitat tranquil·la i propera. Paraules que et condueixen olors, colors, miratges, somriures davant de l'avi mirant el tanga o la prostituta... Seguiu llegint. Un bon somiador descobert entre relats i poemes.

Radiografías Neuronales

De ben segur, recomanat!

Comentaris

Super Coco ha dit…
Que bonito,

Recuerdos de una vida pasada, cuando todos nos juntavamos a ver la tele en casa del unico vecino que tenia, jugavamos al balón en la calle y espiavamos a la fresca de la vecina, que alguna vez se le veia una puntilla del brasier.

¿Aùn queda alguna luz que penetre en la urdimbre de penumbra de la vida consumista?
Unknown ha dit…
Holaaaaaaaaaaaa!Què tal? M'he canviat el nom però segueixo sent jo! Sembla que he ressucitat! Isadora? Sí, la Duncan. Una dona que va revolucionar el món de la dansa. Realment preciós tot el què escriu el noi dels raigs X. Em pregunto com es diu, igual que el SuperCoco. Hasta aquí puedo leer! Bon cap de setmana!
Doctor ha dit…
Moltes gràcies somiadora, tot un honor sortir relatat en el teu bloc.
Anònim ha dit…
...un molt bon text, si senyor...
...a vegades, la vida et posa per davant petites joies que, per bén amagades, corren el perill de quedar ocultes per sempre...
...per sort, el destí de les persones, juganer com és, finalment ens porta al lloc i moment adequat per treure el nostre talent...

Kisses!

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...