Salta al contingut principal

Mal de cap

Mal de cap. Punxant. Absorvent. Ennuvolat. Pensaments que es troben en embarbussaments. Fums que t'absorveixen tota raó.
Mal de cap. Sorolls de volum multiplicat. Cops de porta, veus estridents, una melodia estranya.
Mal de cap que no m'abandones ni amb la màgia química. Que em cegues i m'ensordeixes. Que em mareges i m'alteres. Que m'esborres el somriure.
El sol m'enlluerna i tanco els ulls. La mirada baixa intentant evitar senyals externes convertides en dolors afilats.

I de sobte te'n vas. Després d'acompanyar-me tot el dia. I el somriure apareix acompanyat d'una vella amiga i un petit de vuit mesos que tot just descobreix el món i la seva màgia.

Comentaris

Carme Rosanas ha dit…
M'alegro que finalment hagi marxat... el mal de cap.

Ahir em vaig oblidar de comentar-te el canvi de look del teu blog. Una foto preciosa.
gatot ha dit…
quina sort només tenir-lo un dia!
jo en fa quatre que alterno mal d'oïda i mal de queixal... espero que no em falli el ronyó!!! :D

però ho has descrit amb tanta tendresa...

bona nit, wapa!
Unknown ha dit…
M'ha agradat molt! Aprofito per notificar que he tornat al blog!He programat 3 dies d'escrits. Ja em diràs. Però m'he tornat a oblidar d'algunes coses que em vas explicar. Ehem...(dissimulo)...Ja et truco perquè m'expliquis cavall vencedor!Muakas!
Unknown ha dit…
Ah!I referent al que diu ddriver, això és el temps que fa que vas néixer, que encara que no ho sapigueu, la Carme comença ja a tenir una edat.jejejeje!Muakas guapa!
Anònim ha dit…
Qui pogués matar definitivament l'insecte de les migranyes...

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...