Dark is the night for all

Temps de decisions, el moment de dir adéu, no et sentis petita, la nit és fosca per tots. És temps d'anar-se'n cap a l'oest, de ser el millor, i quan cau la tarda, la nit és fosca per tots.

Records retrobats de l'agenda del 96'... A-Ha "Dark is the night for all"

It's time we said goodbye
Time now to decide
O' don't you feel so small
Dark is the night for all

It's time we moved out West
This time will be the best
And when the evenings fall
Dark is the night for all

It's time...yeah, to break free
It's time to pull away
For you and for me

It's time...yeah, to break free
We need to celebrate the mystery
It's time we said goodbye

Time for you and I
O' don't you feel so small
Dark is the night for all

Comentaris

Jesús M. Tibau ha dit…

a la nit surten estrelles per a tothom

29 d’agost del 2008, a les 7:47

Carme Rosanas ha dit…

Ja torno a ser aquí i connectada més regularment. M'he de posar al dia de tants blogs!

Que bo que és trobar records escrits d'altres temps!

Fins molt aviat. Una abraçada.

29 d’agost del 2008, a les 12:44

ddriver ha dit…

mira,m´has fet buscar l´agenda del 96 ara,millor que no ho hagues fet

29 d’agost del 2008, a les 15:08

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...

entre somnis i realitats

Cercar en aquest blog