15 d’agost 2008

Desig

Vas entrar a casa seva aquella nit. Ningú no va sentir-te, les teves passes silencioses pujant les escales, obrint la porta del passadís, oblidat el cruixir de la fusta del pis de dalt sota la teva presència. Entrares a la seva habitació i t'immiscires als seus somnis.

Ella estava a casa seva, masia restaurada, perduda entre els boscos i els camins, allà on els malsons no hi arriben. Sola. Era un dia de sol que foragitava la calor intensa de les últimes setmanes. Les mirades eren ardents. Un bon dia carregat d'electricitat, capaç d'estripar el poc espai que us separava. Parlàveu i us miràveu. Tot estava dit però el so dels mots no pronunciats resultaven carícies, jocs encoberts, inocències amagades, sensibilitats descobertes. Ella anava a la cuina a buscar el cafè, tu la perseguies, a dos metres, observant el voleiar de les seves faldilles al moure's, imaginant les cames i els tresors que s'amagaven rere aquells vestits de princesa. Ella sentia la teva mirada clavada i es fonia a cada passa. T'imaginava agafant-la per la cintura, suaument però amb força i determinació. Fent-la presonera del teu desig.

comparteix amb...