L'agenda del 96

Plena de la pols dels records passats. Endormiscada pels dies que s'ha passat dins d'una caixa vella. De nou plena de vida entre unes mans que la miren encuriosida, de qui descubreix moments viscuts, paraules dites, escrites, oblidades pel pas del temps.

Obre la primera plana. Setembre. Paraules que omplen tots els racons, els espais en blanc desapareixen per la força d'uns dies de joventut efervescent, adolescència que tot ho pot.

Cada matí a Àfrica es desperta una gasela. Ella sap que haurà de còrrer més que el lleó o serà caçada per ell.
Cada matí a Àfrica es desperta un lleó. Ell sap que haurà de còrrer més que la gasela o morirà de fam.
Quan surt el sol no importa si ets un lleó o una gasela, però hi ha una cosa que està clara, serà millor que comencis a còrrer.

Comentaris

Jesús M. Tibau ha dit…

la vida és un alluita entre lleons i gaseles.
Veig que has canviat de imatge

21 d’agost del 2008, a les 22:59

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...

entre somnis i realitats

Cercar en aquest blog