05 d’agost 2008

Tard o d'hora tot s'acaba

És ben cert.

Tornen a ser quarts de sis, les sis del matí, i sec novament amb el cafè amb llet davant de l'ordinador. El despertar-se és lent, sumament lent, les parpelles es neguen a aixecar-se amb la força i vitalitat amb què ho feien fa una setmana.

De les tres setmanes ja només en queda la boirina dels records, dies de vacances que s'evaporen al passat.

Tornem a les cròniques del dia a dia, a buscar la història amagada a aquella imatge guardada com un tresor. Històries de somnis i malsons, de realitats i fantasies que trenquen la rutina!


Siluetes de mar

4 comentaris:

sergi m. ha dit...

Per més bonic que sigui el record a mi no m'ajudaria a quarts de sis del matí -o hauria de dir matinada?- quina mandra!
Una llàstima.

denke ha dit...

Sempre es pot buscar consol en pensar que d'altres encara no sabem quin gust tenen les vacances... i encara falta un mes!!!

Jesús M. Tibau ha dit...

Les autèntiques vacances són les que portem sempre ams nosaltres, aquella raconet del dia per pensar en tot allò que ens fa feliços

Jo Mateix ha dit...

I quan penses que s'acaba, torna a començar. És, més o menys, d'una cançó de Raimon.
Quan creus que ja s'acaba,
torna a començar,
i torna el temps dels monstres
que no són morts
-i el silenci fa niu en la vida,
fa niu en les coses-,
quan creus que ja s'acaba,
torna a començar.

Potser una nit
l'ascensor que sempre puja
es pararà al teu pis,
i tu i jo haurem d'obrir,
i jo i tu, impotents front a la nit
-haurem d'obrir-:
aquesta vella, odiada nit.
Haurem d'obrir i no ho pots dir:
quan creus que ja s'acaba,
torna a començar.

comparteix amb...