Certament tenia un deute. Un deute a pagar des del mes de gener. I ara que el fred m'ha deixat a casa, amb el nas tapat, una febrada reprimida, una tos inseperable i alienígenes que creixen dins meu, he decidi obrir aquell vell bagul metàl·lic i recuperar un passat en imatges.
Retrobar-me amb la mirada innocent d'aquella nena espantada que mirava de puntetes per la finestra, intentant veure quin món l'esperaria quan es fes gran.
***
Retrat de família
Era la petita de quatre germans, i si potser no m'agradava mirar la càmera, ho he de reconèixer, fer "l'indio" sempre m'ha agradat!
Ara que venen temps de mones, recordo aquells llapissos de colors, els ninos de "David el gnomo" i totes les altres sorpreses de la mona:
I els que no podré oblidar mai. Aquells conillets que teníem de mascota i la dèria dels grans per veure'ls als fogons... Ni la meva germana ni jo, vam assistir a aquell àpat, on el dinar se servia a base de conill a la cassola.
I aquells estius a la platja, i aquelles velles amistats que després em venien a veure a casa. Records d'infància que queden immortalitzats en imatges brutes de pols.
I ens anem fent grans. El temps passa i seguim somiant en trens i en vides diferents:
***
Gatot, no me n'havia pas oblidat de tu ni del teu mem. És un dels millors que he vist, certament.
Ssshht, algú sembla que pica a la porta. És una nena, que ve amb quatre fustes a construir la casa de nines que no va tenir mai. Vol que l'ajudi...
Algú vol continuar amb el mem? Si fos per mi, m'agradaria conèixer el nen que amaga l'Àlex, el científic somiador d'en Xexu quan era petit i la princeseta que devia ser la Shadow i que d'aquí a poc tornarà a ser amb nosaltres!
Retrobar-me amb la mirada innocent d'aquella nena espantada que mirava de puntetes per la finestra, intentant veure quin món l'esperaria quan es fes gran.
***
Retrat de família
Era la petita de quatre germans, i si potser no m'agradava mirar la càmera, ho he de reconèixer, fer "l'indio" sempre m'ha agradat!
Ara que venen temps de mones, recordo aquells llapissos de colors, els ninos de "David el gnomo" i totes les altres sorpreses de la mona:
I els que no podré oblidar mai. Aquells conillets que teníem de mascota i la dèria dels grans per veure'ls als fogons... Ni la meva germana ni jo, vam assistir a aquell àpat, on el dinar se servia a base de conill a la cassola.
El que sí que era com una mena de festa era anar al Water World... Móns de tobogans i de piscines, móns de córrer amunt i avall, la piscina d'onades, les serps de colors, els...
I aquells estius a la platja, i aquelles velles amistats que després em venien a veure a casa. Records d'infància que queden immortalitzats en imatges brutes de pols.
I ens anem fent grans. El temps passa i seguim somiant en trens i en vides diferents:
***
Gatot, no me n'havia pas oblidat de tu ni del teu mem. És un dels millors que he vist, certament.
Ssshht, algú sembla que pica a la porta. És una nena, que ve amb quatre fustes a construir la casa de nines que no va tenir mai. Vol que l'ajudi...
Algú vol continuar amb el mem? Si fos per mi, m'agradaria conèixer el nen que amaga l'Àlex, el científic somiador d'en Xexu quan era petit i la princeseta que devia ser la Shadow i que d'aquí a poc tornarà a ser amb nosaltres!
Comentaris
Seure una estoneta amb el nen que érem i recordar junts mil anècdotes és un dels millors exercicis que es pot fer.
Per descomptat, accepto encantat l'encàrrec. Bén aviat, als vostres monitors l'aprenent de Peter Pan...
una abraçada!
espero que et trobis millor!!
Quines fotos més maques! A mi en principi em fa un no sé què penjar fotos meves al bloc per allò que mai saps qui hi pot anar a parar i hi ha CERTA/-ES persona/-es que no voldria per res del món que hi aterressin. De totes maneres, com que m'ha fet il·lusió que pensis en mi, quan solucioni un problema tècnic amb l'escàner, miraré de penjar-ne almenys una... Un petó
només que jo, el que criava, eren coloms
L’estocada final ha estat la mort del meu pare, aquell home que ens havíem barallat tantes vegades en l’adolescència i que em semblava que no el trobaria a faltar (i fins i tot havia arribat a dir que quan no hi fos no crec que plores per ell), doncs com n’anava d’equivocat.
Avui estava escoltant “Lax” i em notava com algunes llàgrimes canvien per la galta, a més, el meu petit ha fet un dels seus comentaris tendres que et deixen KO. I finalment he anat al blog de la meva germana, una somniadora, i m’he decidit a escriure unes quantes paraules al veure les fotos de la “family”. (Per cert un comentari del meu petit: “ Papa pq sembles una nena”). Amb aquest comentari vull acabar aquestes paraules de desfogamenta, i no vull deixar-me esmentar la meva parella (que encara no ser com aguanta tota la meva mala llet).
D’un Germà , amic, pare, i parella. Pq veieu que algunes vegades també soc humà.
Pep
aquests dies estic una mica... amunt i avall. Ara vinc de la feina i vaig a dormir i he fet una repassadeta ràpida. T'he de repassar una mica més amb temps... a partir de dimarts, segurament!
petons i llepades memeres!