Salta al contingut principal

Moviment

No fugis, segueix movent-te.
Camina, pren la direcció que et marqui el vent.
Segueix la passarel·la o crea tu la teva pròpia.
Desvia't del camí, busca la drecera.
Dóna una volta entorn de la casa.
Les estàtues estan glaçades.
Imatges mortes de les persones que un dia van ser.
Es van parar.
El món dóna voltes sobre el seu propi eix.
Gira entorn el seu sol.
Busca la teva estrella. Tu ets lliure, pots anar-la a cercar.
Que no sigui la inèrcia qui gui les teves passes, sinó la il·lusió.
Mira com brilla el sol.
Sent la màgia de la pluja.
La nit t'acarona i el vent t'ajuda a avançar.
Camina.
Desvia't del camí, busca la drecera.
O segueix endavant.
Un món de somnis t'espera.

De camí
Labels:

Comentaris

Jesús M. Tibau ha dit…
estic d'acord, és bo moure's, però de tant en tant també cal parar i gaudir del paisatge i reflexionar una mica, encara que només sigui per a agafar més empenta.
7 d’agost del 2008, a les 23:25
La Martona ha dit…
Hola, Carme! Llegir el teu post m'acaba de donar l'empenta que necessitava avui per posar-me en marxa. Així que...tanco l'ordinador: fiuuuuu!!!!!!!!
12 d’agost del 2008, a les 22:05
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.
Publica un comentari a l'entrada
Read more »

Colors

15 comentaris
Read more »

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...
6 comentaris
Read more »