Futurs

The future belongs to those
who believe in the beatuy of their dreams.

Eleanor Roosevelt

El futur pertany a aquells que creuen en la bellesa dels seus somnis. Paraules màgiques, oi? Creure en quelcom, somiar-hi, caminar en la seva direcció, poder superar els entrebancs i fer-se propi el futur. Creure en la bellesa dels somnis, en la seva màgia, en la seva realitat!

Comentaris

Víctor Pàmies i Riudor ha dit…

Caram, quin canvi de look. M'agrada! Felicitats!

22 d’agost del 2008, a les 21:40

Barbollaire ha dit…

Carai, Carme!
Hi ha més llum.
Més serenor...

Com si estigués brollant alguna cosa poderosa i magnifica des dels dins...

Sense perdre la força del somni

una bosseta de petonets dolços, nina.

;¬)*

22 d’agost del 2008, a les 23:17

Joana ha dit…

I creure que poden ser reals...per què no?
Bonic el canvi de look!! ;)

23 d’agost del 2008, a les 12:26

Efrem ha dit…

nyaaaaaam!! Que bona! Aquesta és una de les meves veritats preferides hehehe!

Merci per proposar-nos-la! Aquests plats sempre son benvinguts ^^

23 d’agost del 2008, a les 14:51

Anònim ha dit…

Com dius el futur ens permet crear somnis, il.lusions i a partir d'aquí fer més fàcil el dia a dia però uan vegada vaig llegir que el futur no existeix i que a vegades ens oblidem de viure el dia a dia, el present...
M'agrada el canvi de disseny! ;)

1 de setembre del 2008, a les 10:54

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...

entre somnis i realitats

Cercar en aquest blog