Salta al contingut principal

Una bufanda

M'aixeco al matí envoltada pel fred del gebre. Entrem al cotxe, deixo tristament l'abric al seient de darrere, encenc la calefacció que arrancarà tot just a l'arribar a la carretera. Resisteixo la lluita interior contra el fred, tot parlant a la persona que s'asseu amb l'abric posat al meu costat.

Arribo a casa, un altre dia més la calefacció ha saltat i la casa ens espera amb les parets fredes i l'alè gelat. Els radiadors comencen a escalfar-se i poc a poc arribem a sentir el caliu de la llar.

Després de sopar, asseguda al sofà ben tapada amb la manta només per la sensació d'abric, llar i tranquil·litat que em dóna. M'abraço a la persona que tinc al costat, acosto la meva cara a la seva, busco els seus llavis, i rere el somriure còmplice, surt una rialla que em contagia quan em diu que em regalarà una bufanda pel nas!

Algú sap on la puc comprar?

Comentaris

David Montilla ha dit…
Que algú m'ho digui a mi!!
Unknown ha dit…
Que bonic!Jo te la teixiré!Diga-li al David que em truqui i pactem el preu!Un petonàs!
Super Coco ha dit…
Home,

Una bufanda per el nas no se, pero una mica de llenya a la llar. Una catifa molsuda i una copa de vi calen i amb especies i probablement el efecte desitjat sigui el mateix. esta comprovat, llarr de foc+alcuol o manta+moment romantic o anell de bodas provocan el mateix efecte en las dones, la separacio rapia y repentine dels sues genols.
Anònim ha dit…
...un altre que en necessita...
...ni BuyVip...ni Privalia...

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...