22 de desembre 2008

Comiats



Fa anys et vaig escriure unes paraules. Era l'avi que t'animava a somriure i et deia que seguissis endavant, gaudint de la vida al costat de la família. Recordo la teva mirada, blava, serena, tranquil·la...

Ara, amb els ulls clucs, tindràs la mateixa mirada i veuràs el que sempre havies cregut i desitjat. Ja el veus iaia? Ja li has donat la mà de nou?

Et miro, i torno a senitr la calidesa del teu somriure, dient-nos, feliç, fins la propera.

6 comentaris:

Carme ha dit...

Segur que el veu. Sempre veiem allò que creiem fermament. Una abraçada, maca.

David montilla ha dit...

No ho sé si el veu... ja en saps el que en penso, però en esperit d'escoltar el text que li vas escriure, ja la veig amb les llàgrimes a punt de vessar d'aquells ulls blaus...

òscar ha dit...

quín post amb tan sentiment. preciós i tendre.

Patry/Icia ha dit...

Tarde o temprano nos encontraremos, desde alli nos ven, estoy segura. Un abrazo

josepmanel ha dit...

Segur que sí. Una abraçada.

Joana ha dit...

Una abraçada càlida per tu!

comparteix amb...