Salta al contingut principal

...sobren les paraules...



When a man tells you he got rich through hard work, ask him 'Whose?'


Don Marquis, US writer



Si és que, a vegades, aprenent anglès, trobes petites frases que ara entens, i no pots evitar somriure, somriure i reflexionar en les grans veritats que es troben rere certes paraules.

"Quan un home t'expliqui que s'ha fet ric a través d'un dur treball, pregunta-li de qui?"
Labels:

Comentaris

Super Coco ha dit…
Siguiendo esta lógica. Nor with yours.
17 de desembre del 2008, a les 9:52
Anònim ha dit…
...només et fàs ric si no tens gaires escrúpols...
...bé, ric en diners...és clar...
19 de desembre del 2008, a les 16:46
robelfu ha dit…
hola guapa passo per desitjar-te unes bones festes, Un petonàs
20 de desembre del 2008, a les 22:05
Carme Rosanas ha dit…
Doncs jo passo per demanar-te si tens un minutet per passar per casa meva. Una abraçada.
20 de desembre del 2008, a les 23:07
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.
Publica un comentari a l'entrada
Read more »

Colors

15 comentaris
Read more »

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...
6 comentaris
Read more »