24 de desembre 2008

En un centre comercial, miratges de nit

Avui he tornat a somiar, però no era un somni dolent, ni hi havia baralles, ni hi havia nens que morien o que algú volia matar. Ahir no ho recordo. Una nit tranquil·la, suposo.

Aquests dies somio molt, massa si es pot dir. Llevar-se alguns matins tenint la sensació de no haver descansat prou, pel ritme accelerat de les imatges que se succeïen per la nit que em cobria les espatlles.

Però avui ha estat una nit si més no tranquil·la. Encara que també hi havien morts: l'ombra de la meva àvia, a qui havíem d'acomiadar, es barrejava en un escenari d'un centre comercial, amb els meus germans i els petits. Miràvem els aparadors i alguns penjolls que brillaven, arracades i demés. Després arribava la mare amb el pare, que no es podia cansar gaire, crec que ja estava un xic delicat.
Però abans en el mateix centre, m'havia posat uns guans de boxa i amb una colla d'amics, érem quatre, intentàvem aprendre a utilitzar-los.

Somnis curiosos i estranys.

7 comentaris:

Super Coco ha dit...

Estimada carmele,

Observo que vos en el que es denomina "jerga tecnica siquiatria" esteu en un estat que es denomina "Et falta un Bull" barrejat amb una mica del sindrome de "Estas tocada del ala" y amb el que esdiu "transtorn greu ocasionat per la tramuntatana". Per tant he decidit passarte el telefunu del meu terapeuta per tal de que et deixe tant sencer i tant equilibrat com jo mateix.

Núria ha dit...

Quin tip de somiar!
Bones festes!

Jordim ha dit...

Los sueño a veces sería mejor porde desactivarlos: uno debería poder descansar sin más mientras duerme..

un abrazo.

josepmanel ha dit...

Un any nou és com un full abans de ser encetat: lluny de ser una terra erma, és la possibilitat de redreçar el fil de la nostra història, de lliurar-nos a l’esperança de canviar l’argument allí on ens convinga, de mantenir el compromís per la paraula. Que no ens falte inspiració per l’any que comença! Bon any nou!

Alex ha dit...

...jo no hauria dit millor, curiós i extrany...
...jo somio a vegades que em persegueixen gitanos per matar-me...
...és greu doctor?...

JOAN ha dit...

Eis!!
Voltant pel món dels blogs he trobat el teu; em sembla un espai molt ben portat i molt cuidat, ple de somnis comuns de molta gent.

Salutacions d'un somiador

JOAN ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.

comparteix amb...