Ka-ching... Entre les bosses i la crisis

En plena època de consumisme nadalenc... Ka-ching

We live in a greedy little world--
That teaches every little boy and girl
To earn as much as they can possibly--
Then turn around and
Spend it foolishly
Weve created us a credit card mess
We spend the money we dont possess
Our religion is to go and blow it all
So its shoppin every sunday at the mall

All we ever want is more
A lot more than we had before
So take me to the nearest store

[chorus:]
Can you hear it ring
It makes you wanna sing
Its such a beautiful thing--ka-ching!
Lots of diamond rings
The happiness it brings
Youll live like a king
With lots of money and things

When youre broke go and get a loan
Take out another mortgage on your home
Consolidate so you can afford
To go and spend some more when
You get bored

All we ever want is more
A lot more than we had before
So take me to the nearest store

[repeat chorus]

Lets swing
Dig deeper in your pocket
Oh, yeah, ha
Come on I know youve got it
Dig deeper in your wallet
Oh

Comentaris

Unknown ha dit…

Cert!I això que no m'agrada gens la Shanya Twain o com es digui. T'he trucat un parell de cops aquests dies!!! Què tal???No m'ha arribat res d'allò!

8 de desembre del 2008, a les 19:19

Super Coco ha dit…

Dons mira, si a mes a mes es hipocrita la shanaya, si es que justament a ella ja la tachen de codiciosa y ha protagonizado algún escandalo por sus absurdas peticiones, asi que fijatetu. Va de soolidaria y anticonsumista.

10 de desembre del 2008, a les 12:45

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...

entre somnis i realitats

Cercar en aquest blog