Hi havia una vegada...
Feia temps que no reia tant. Feia temps que una nit de dissabte no es convertia en una sortida al teatre. Sempre diem que s'ha de repetir però sempre es fa esperar massa. Aquest cop, el detonant fou la Marina, i és clar, no ens ho podíem pas perdre! Al costat de casa, riure assegurat i teatre a l'abast de tothom i de totes les butxaques (cosa important avui en dia).
(fets basats -en part- en una absoluta ficció)
Hi havia una vegada l'Àlex. A l'Àlex li agradava el teatre, en Bogart, el whisky amb soda i tenir "dobles vides".
A dies representava una professió on l'agressivitat masculina es feia palpable; els negocis necessitaven aquella americana clàssica i una corbata moderna per trencar amb els tòpics. Anava ben vestit a veure els seus clients, cuidar les ventes i fer més gran un negoci que s'havia convertit en part una econòmica difícil de prescindir en la seva vida.
Però encara existia un altre Àlex. Aquell de la vida que alguns dirien digital, aquell agitador de masses que engegava amb uns quants amics virtuals iniciatives d'esferes lligats a territoris. Aquell que criticava política i societat i que comentava un món actual on vivia.
Segurament existien molts més Àlexs, personatges diferents a la visió sectoral d'una vida coneguda a través de facetes limitades: el pare, la parella, l'amic, el...
No us heu trobat mai en que tots els vostres "jos" coincideixen en un mateix espai-temps, envoltats d'amics i coneguts dels diferents aspectes de la vostra pròpia vida. És curiós veure el xoc entre tantes realitats i és curiós veure'l des de fora.
Aquella nit vaig riure molt. Vaig riure veient una obra de teatre, vaig riure amb els gestos d'un company blocaire representant un Àlex (felicitats Joan!), vaig riure amb els gags, amb el text, amb les diferents escenes... Vaig riure com feia temps que no reia. Un gran espectacle!
I tampoc vaig poder evitar riure quan els diferents Àlexs van trobar-se de ple: dins del món del teatre, companys blocaires i la clientela. Tres en uno. Si no havia rigut prou, al veure-us les cares i les reaccions, les rialles no van poder deixar de sortir en tota la nit...
Bromes a part, felicitats Joan i Marina (i a tots els altres que hi vau participar) per l'obra i no dubteu en avisar-nos a la propera!
Feia temps que no reia tant. Feia temps que una nit de dissabte no es convertia en una sortida al teatre. Sempre diem que s'ha de repetir però sempre es fa esperar massa. Aquest cop, el detonant fou la Marina, i és clar, no ens ho podíem pas perdre! Al costat de casa, riure assegurat i teatre a l'abast de tothom i de totes les butxaques (cosa important avui en dia).
(fets basats -en part- en una absoluta ficció)
Hi havia una vegada l'Àlex. A l'Àlex li agradava el teatre, en Bogart, el whisky amb soda i tenir "dobles vides".
A dies representava una professió on l'agressivitat masculina es feia palpable; els negocis necessitaven aquella americana clàssica i una corbata moderna per trencar amb els tòpics. Anava ben vestit a veure els seus clients, cuidar les ventes i fer més gran un negoci que s'havia convertit en part una econòmica difícil de prescindir en la seva vida.
Però encara existia un altre Àlex. Aquell de la vida que alguns dirien digital, aquell agitador de masses que engegava amb uns quants amics virtuals iniciatives d'esferes lligats a territoris. Aquell que criticava política i societat i que comentava un món actual on vivia.
Segurament existien molts més Àlexs, personatges diferents a la visió sectoral d'una vida coneguda a través de facetes limitades: el pare, la parella, l'amic, el...
No us heu trobat mai en que tots els vostres "jos" coincideixen en un mateix espai-temps, envoltats d'amics i coneguts dels diferents aspectes de la vostra pròpia vida. És curiós veure el xoc entre tantes realitats i és curiós veure'l des de fora.
Aquella nit vaig riure molt. Vaig riure veient una obra de teatre, vaig riure amb els gestos d'un company blocaire representant un Àlex (felicitats Joan!), vaig riure amb els gags, amb el text, amb les diferents escenes... Vaig riure com feia temps que no reia. Un gran espectacle!
I tampoc vaig poder evitar riure quan els diferents Àlexs van trobar-se de ple: dins del món del teatre, companys blocaires i la clientela. Tres en uno. Si no havia rigut prou, al veure-us les cares i les reaccions, les rialles no van poder deixar de sortir en tota la nit...
Bromes a part, felicitats Joan i Marina (i a tots els altres que hi vau participar) per l'obra i no dubteu en avisar-nos a la propera!
Comentaris
Un plaer veure'us allà. Gràcies pel post, per les rialles i per la companyia. Tots portem molts Àlex a dins... jejeje