02 d’abril 2008

Betes i films

Qui no recordarà més d'unes imatges emblemàtiques de fa anys...! Jo encara era petita, però no podia evitar que les rialles esclatessin davant del televisor.

Fa poc, els meus nebots van venir a casa a recollir la mona. I la princeseta jugava a fer sorra fina fins que va veure un gronxador a la seva alçada... La resta de la història, al vídeo!

(I ja podeu riure, que al final vam acabar rient les tres: mare, filla i tieta!)

video

7 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

un clássic, però molt bó! a mig vídeo passa el del butà.

Laia ha dit...

Jo un bon trau al cap em vaig fer al front, en caure d'un gronxador!! :P

Núria ha dit...

Per sort els gronxadors d'ara són de plàstic, baixets,... segurs. Una petita caiguda divertida.

XALFI ha dit...

Que tendre es per cadascú de mosaltres recuperar aquests moments,felicitats per posar el vídeo.

Abi ha dit...

bons reflexes, no es va fer res, i sí que és graciós veure la insistència que tenen per a aconseguir els seus objectius,...!!!

Albert_stk ha dit...

Aquest gronxador sembla una trampa per els mes petits. Va seguir intentan pujar-hi?.

caterina ha dit...

Pobre! La de vegades que ens ha passat això quan erem petits, eh? Sort que els infants a vegades semblen de ferro :D

comparteix amb...