Salta al contingut principal

Betes i films

Qui no recordarà més d'unes imatges emblemàtiques de fa anys...! Jo encara era petita, però no podia evitar que les rialles esclatessin davant del televisor.

Fa poc, els meus nebots van venir a casa a recollir la mona. I la princeseta jugava a fer sorra fina fins que va veure un gronxador a la seva alçada... La resta de la història, al vídeo!

(I ja podeu riure, que al final vam acabar rient les tres: mare, filla i tieta!)

Comentaris

un clássic, però molt bó! a mig vídeo passa el del butà.
Laia ha dit…
Jo un bon trau al cap em vaig fer al front, en caure d'un gronxador!! :P
Unknown ha dit…
Per sort els gronxadors d'ara són de plàstic, baixets,... segurs. Una petita caiguda divertida.
XALFI ha dit…
Que tendre es per cadascú de mosaltres recuperar aquests moments,felicitats per posar el vídeo.
Abi ha dit…
bons reflexes, no es va fer res, i sí que és graciós veure la insistència que tenen per a aconseguir els seus objectius,...!!!
Anònim ha dit…
Aquest gronxador sembla una trampa per els mes petits. Va seguir intentan pujar-hi?.
Anònim ha dit…
Pobre! La de vegades que ens ha passat això quan erem petits, eh? Sort que els infants a vegades semblen de ferro :D

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...