Salta al contingut principal

Mirades al passat

Tants records em passen pel cap! Tants moments compartits, tantes paraules que no feia falta ni dir.

Un bon dia et creues amb una persona, una extranya que ignores que esdevindrà en una persona tant important en la teva vida. Potser s'amaga dins d'una companya de feina, potser darrera d'un amic de l'escola, o rera el rostre d'una nova companya d'institut.

I de sobte intentes recordar una cançó, una melodia que va esdevenir la banda sonora d'una època de la teva vida, unes paraules que sempre t'evocaran la seva imatge i faran que la sentis a prop, dins teu, per més lluny que estigui.

I recordes aquell tren a Granada. Aquell pis a la Barceloneta. Aquelles vistes dels teulats, sota la lluna plena, amb una cigarreta a la mà. Aquell balcó que donava al carrer Sepúlveda, les nits d'estiu amb les portes obertes, els matalassos al terra, Aqua sonant i nosaltres viatjant entre somnis i realitats. Aquelles cartes als reis mags, aquells poemes a mig escriure i paraules tímides que amb prou feines aconseguies mostrar al món. Aquells primers amors. Aquelles pors que esdevenien realitats. Aquells cafès a Gràcia, dolces parades entre carrers amunt i avall. La famosa llevadura de cervesa, els consells donats, el...

Gràcies per ser-hi!

Comentaris

Sergi ha dit…
De records en tenim un cabàs ben ple. Però em fixaré en una cosa que has dit, que sempre em sobta, això de no saber mai on s'amaga una persona que serà important per nosaltres. Algunes ens han passat milers de cops pels nassos sense veure'ls, fins que de sobte, els descobrim i s'estableix un vincle fort i sincer. És màgic. És un dels grans plaers de la vida, descobrir una persona.
Unknown ha dit…
Sovint ens preguntem si estem visquent la vida que volem, aquella que somiàvem per nosaltres. L'altre dia, sopant, el jordi em va preguntar com t'havia conegut i vaig començar a relatar-li amb pèls i senyals totes aquestes aventures que ara tu poses per escrit. Ens debem haver llegit la ment. I sí, vaig viure la vida que volia i suposo que tinc la que vull, però enyoro tenir-te aprop. Muakas! Avisa quan tornis de Madrid!

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...