Passa al contingut principal

Mirades al passat

Tants records em passen pel cap! Tants moments compartits, tantes paraules que no feia falta ni dir.

Un bon dia et creues amb una persona, una extranya que ignores que esdevindrà en una persona tant important en la teva vida. Potser s'amaga dins d'una companya de feina, potser darrera d'un amic de l'escola, o rera el rostre d'una nova companya d'institut.

I de sobte intentes recordar una cançó, una melodia que va esdevenir la banda sonora d'una època de la teva vida, unes paraules que sempre t'evocaran la seva imatge i faran que la sentis a prop, dins teu, per més lluny que estigui.

I recordes aquell tren a Granada. Aquell pis a la Barceloneta. Aquelles vistes dels teulats, sota la lluna plena, amb una cigarreta a la mà. Aquell balcó que donava al carrer Sepúlveda, les nits d'estiu amb les portes obertes, els matalassos al terra, Aqua sonant i nosaltres viatjant entre somnis i realitats. Aquelles cartes als reis mags, aquells poemes a mig escriure i paraules tímides que amb prou feines aconseguies mostrar al món. Aquells primers amors. Aquelles pors que esdevenien realitats. Aquells cafès a Gràcia, dolces parades entre carrers amunt i avall. La famosa llevadura de cervesa, els consells donats, el...

Gràcies per ser-hi!

Comentaris

Sergi ha dit…
De records en tenim un cabàs ben ple. Però em fixaré en una cosa que has dit, que sempre em sobta, això de no saber mai on s'amaga una persona que serà important per nosaltres. Algunes ens han passat milers de cops pels nassos sense veure'ls, fins que de sobte, els descobrim i s'estableix un vincle fort i sincer. És màgic. És un dels grans plaers de la vida, descobrir una persona.
Unknown ha dit…
Sovint ens preguntem si estem visquent la vida que volem, aquella que somiàvem per nosaltres. L'altre dia, sopant, el jordi em va preguntar com t'havia conegut i vaig començar a relatar-li amb pèls i senyals totes aquestes aventures que ara tu poses per escrit. Ens debem haver llegit la ment. I sí, vaig viure la vida que volia i suposo que tinc la que vull, però enyoro tenir-te aprop. Muakas! Avisa quan tornis de Madrid!

Entrades populars d'aquest blog

Carta a un fill

Ja m'ho deia la mare, ja. Sempre amb aquelles dites i paraules que semblaven sentències amicals d'una saviesa inmesurable. I sempre anant-hi a contracorrent, sense voler creure en la seva mirada sincera i preocupada. Suposo que ella havia d'entendre que era necessari que fos jo qui m'equivoqués, qui iniciés el meu propi camí d'aprenentatges, qui caigués a terra per trobar les forces d'aixecar-se. Però hi ha coses que em va dir i que mai podré oblidar. Coses que m'han marcat per tot la vida, coses que he oblidat a moments, i la caiguda ha estat des d'un precipici i recuperar la confiança en poder tornar volar ha estat molt difícil. Tot per aquest pensar que l'home no és un llop, sinó una persona amb qui s'hi pot confiar. Però aquesta confiança no la mereix tothom, quan ho vaig veure, ja va ser massa tard. I les seves paraules ressonen dins meu: "Si vols que el teu secret sigui guardat, guarda'l tu mateix." (L. A. Séneca) I no sé si a...

Posa un gos a la teva vida, que les pors paguen els riures!

Les anècdotes de les pors més sentides omplen avui les pantalles. És el dia de desfogar-se posant llum als temors més profunds que tenen un final inesperat. Una reunió de traspàs d'informació laboral que acaba sent un punt de trobada necessari. La Júlia, dins la seva aparença de ferma seguretat, serietat, independència i autoestima, de cop desconnecta lleugerament d'una llarga i afable explicació (irònicament parlant) i una ombra altera la seva mirada. Crec que estic a punt de ser testimoni auricular d'un assassinat,  xiuxiueja, les parets de paper de fumar em transmeten la impaciència de dos familiars que semblen enemics jurats. Al principi pensava que potser els havien entrat a robar, però amb els dies de viure aquí, he vist que no, que ells són els lladres de la tranquil·litat i el bon viure del veïnat, escampant als quatre vents les seves penes i matant-se a través dels ganivets afilats d'un llenguatge ben bé vulgar, per dir-ho d'alguna manera. La Gabriela entra...

La sirena i el trapezista

L'illa de gel i foc, en diuen alguns, l'illa de lava, neu i fred glaciar. Desèrtica tret de les comptades ciutats on els humans s'aventuren a habitar, tot i la perillositat amenaçadora de plaques tectòniques que periòdicament fan remoure els pilars dels seus somnis. Excursionistes i esportistes amants dels racons inhòspits cerquen en les rutes per aquells indrets de dies curts i nits eternes, o nits curtes i dies eterns, un espai on trobar la màgia vital que encendrà l'espurna de les seves vides. Recorren carreteres buides que serpentegen pels espais desèrtics i glaçats, on un circ ambulant ha trobat una llar pel seu espectacle més tendrament macabre... Els pallassos anuncien davant de dos alpinistes italians el seu millor número de l'hivern nocturn: una sirena expulsada del mar que lluny de mutar la seva cua en dues cames que li permetin caminar i enamorar aquells ulls mediterranis, aleteja fortament sota el gel, esperant inútilment trobar una escletxa en la pista ...