10 d’abril 2008

Destí

Havia de ser un dia explèndid. Havia de ser el millor dia de la seva vida. Totes les prediccions li havien confirmat: el temps havia d'acompanyar la gran cerimònia, la dona del tarot de plaça Catalunya li havia dit així, fins i tot ho havien predit els astres; tot anava a favor seu.

Tot excepte els capricis del destí.

El temps fou soleiat i la lluna brillava, fent visibles les ombres de la nit. No es podia fondre amb la obscuritat i passar desapercebut fou impossible. Mirades curioses el descubriren abans del seu minut de glòria, que més que glòria es convertí en pallassada i deshonra.

Fou el seu pitjor dia, i les seves ganyotes es recordarien sempre més en la història d'aquell local.

3 comentaris:

Malka ha dit...

pobret...Nina, estava donant classe aquesta tarda però jo també et volia trucar, t'he d'explicar moltes coses!
Un petonàs!A veure si escric...

Alex ha dit...

El destí és un desgraciat...

arlequí ha dit...

Hola, tens un premi per a l'esforç femení. Passa't per Antaviana, i ho veuràs.

comparteix amb...