No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó.
Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida.
I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor:
"Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas. Los recuerdos son reclamados y las lecciones olvidadas. Busca otras compañeras y di tus verdades, a menos que quieras que se olviden." (40. Retorno - "El Tao de las Mujeres")
Potser és hora de recuperar aquell llibre que em vares regalar, fet amb les teves pròpies mans, pinzellades de sabiesa popular amb colors d'aquarel·les. Potser és hora de començar aquell viatge i d'enfrontar-me als dracs de la meva pròpia vida, creuar els deserts de les pors i treure les inseguretats del camí que em duran a mi mateixa.
Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida.
I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor:
"Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas. Los recuerdos son reclamados y las lecciones olvidadas. Busca otras compañeras y di tus verdades, a menos que quieras que se olviden." (40. Retorno - "El Tao de las Mujeres")
Potser és hora de recuperar aquell llibre que em vares regalar, fet amb les teves pròpies mans, pinzellades de sabiesa popular amb colors d'aquarel·les. Potser és hora de començar aquell viatge i d'enfrontar-me als dracs de la meva pròpia vida, creuar els deserts de les pors i treure les inseguretats del camí que em duran a mi mateixa.
Comentaris
segurament plantejar-s'ho és suficient per començar a caminar, Carme.
i si no vols homes al teu camí -no sé què m'ho ha fet pensar... una mentalitat masclista?- potser alguns animalons podran moure la cua a certa distància...
petons i llepades camineres!
un peto i passat per casa tens una cosa