Arriba un dia en que la teva pròpia actitud et sorprèn. Et trobes davant d'un correu qualsevol, contenidor de la niminiesa més petita i insignificant, però que resta oblidat entre tots els altres correus que es re-envien sense solta ni volta.
Temps enrere no l'haguessis deixat cobrir de pols, però ara t'ho penses dos cops i decideixes oblidar-lo, al cap i a la fi, no és "feina teva".
Primera lliçó apresa? Però aquesta no la volia aprendre i no sé si m'agrada... La situació m'hi empeny i el meu dilema és si deixar-me emportar per la corrent.
Què és millor?
Potser hauria de canviar els paràmetres prefixats de la moral que fins ara em guiava i començar a pensar més en mi mateixa, no?
Temps enrere no l'haguessis deixat cobrir de pols, però ara t'ho penses dos cops i decideixes oblidar-lo, al cap i a la fi, no és "feina teva".
Primera lliçó apresa? Però aquesta no la volia aprendre i no sé si m'agrada... La situació m'hi empeny i el meu dilema és si deixar-me emportar per la corrent.
Què és millor?
Potser hauria de canviar els paràmetres prefixats de la moral que fins ara em guiava i començar a pensar més en mi mateixa, no?
Comentaris