06 d’agost 2010

Pluja d'agost

Sento la pluja com cau violentment castigant el terra ja humit. Aigües d'agost que reguen els camps i refresquen un ambient espès i pesat.

Ell m'espera, amb un somriure dibuixat als llavis, fresc i content. Un bon temps per quan es pateixen les calors impassibles sobre una pell que crema suant llàgrimes de mar salada.

Un juny plujós, de núvols i fresca... recordava pocs dies d'estiu i forces mullant-se sota les gotes d'aigua que queien insistents del cel gris que tapava la rutina. Un cel gris com una oficina grisa.
I tornes a l'oficina i el temps torna a acompanyar.

Millor així, pensen els dos, millor sentir la olor de la terra mullada, l'aire refrescat, millor escoltar la pluja mentres llegeixes un bon llibre després d'una altra jornada laboral.

1 comentari:

Jo Mateix ha dit...

Com n'és sempre, de benvinguda, la pluja d'agost, eh!

comparteix amb...