02 d’agost 2010

Desig

Te, llums i bona conversa

Paraules que omplen el xiuxiueig de la gran ciutat. Com cada capvespre, s'amaguen de les mirades curioses i ofeguen els crits de passió rere suspirs apagats imperceptibles.
Seuen envoltats d'altres persones del país, entre el flaire de les flors convertides en fum i la menta en forma de beuratge. Tanquen els ulls i deixen que el suau contacte de la seva pell es dibuixi en la seva imaginació, l'únic lloc on el seu idili és possible.

1 comentari:

David montilla ha dit...

Una imatge molt bonica la de la pell dibuixada en la seva imaginació. L´únic lloc on les muralles es poden saltar...

comparteix amb...