Salta al contingut principal

Delícies del paladar - Perca amb herbes provençals

Te les trobes per casualitat. Una noia s'afegeix a les del club del tàper, que per sort o desgràcia en som unes quantes (el que fa no tenir tiquet restaurant...).

La "novata" (paraula aquí sense cap to despectiu i més aviat carinyós) i amb certa antiguitat considerable, porta bones noves. Una amiga li va parlar d'allò que et cuina tot tornant del gimnàs a les deu de la nit. I si hi ha alguna cosa que et cuini... doncs bé s'ha de conèixer, que per més gust a la cuina que es tingui, sempre va bé descansar algun vespre, no?

Doncs bé, es tracta de Lékué i el seu nou estoig de vapor amb safata. I algunes de les receptes que tenen amagades a la seva web... Doncs bé, us posaré l'exemple del dinar que realment ha estat esplèndid:

Perca amb herbes provençals

Els ingredients senzills i a l'abast de tota cuina: 1 filet de perca, 1 ceba, 1 pastanaga, 1 porro, 1 dent d'all, 2 cullerades d'oli d'oliva, 1 culleradeta d'herbes de provença, sal i pebre.
I el com? Més fàcil impossible. Poses totes les verdures tallades a la juliana a l'estoig de lekue, la perca al capdamunt i amb sal i pebre (més aviat poquet), ho amaneixes amb un xic d'oli i herbes de provença i cap al microones durant 8 minuts i llestos!

Això sí, recordeu posar-ho més temps si el menjar el feu per dos!

Comentaris

Joana ha dit…
Tinc un estoig Lékué i sí en pocs minuts sobretot el peix boníssim i unes pomes amb canyella de postres!
I amb poques calories ...
David Montilla ha dit…
Jo era força excèptic però realment surt un menjar boníssim!
En prenc nota. Això del lekue ´s un bon invent, sobretot per al peix amb verduretes. A casa, quan tenim poc temps, ens fa un bon servei.

Entrades populars d'aquest blog

El nostre llibre

Fa quasi sis anys que vam començar a escriure la nostra història. Fa cinc anys que passàvem el nostre primer Sant Jordi junts, en la que ja era la nostra llar. Vam començar a crear la nostra pròpia història, on els contes de fades hi tenen cabuda, on els somnis poden ser realitat, on els somriures il·luminen els nostres dies. Aquest és el millor llibre que et puc reglar: la nostra vida, el nostre amor. Primer foren nits robades a l'estiu, a les obligacions casolanes; després vingueren les nits romàntiques en llocs inoblidables, on començàvem a construir els nostres castells; tot seguit de la intimitat d'una llar, els projectes d'una vida en comú, els somnis fets realitats. La nosta història, el nostre llibre. Vull seguir omplint les seves pàgines en blanc amb tu al costat: passejades durant un capvespre, converses davant el caliu del foc, mirades robades, somriures brindats, viatges compartits, caminar per la pròpia vida agafats de la mà... Feliç Sant Jordi!...

Tempesta

Seguia caminant amb aquelles raquetes improvitzades. La tempesta que acabava de caure havia arribat per sorpresa i ho havia deixat tot recobert d'una neu flonja. S'havia fet tard, la boira li enterbolia la vista i la nit començava a deixar-se veure en un horitzó proper. El sentit de l'orientació el guiava muntanya amunt. Si intentava tornar a la seva casa de poble, la lluna li cauria a sobre i els perills del bosc hibernat l'assatgerien per totes bandes. Així que decidí dirigir-se al refugi on aquell mateix matí havia portat les reserves de llenya seca i queviures. Va xiular lleugerament i amb molt de compte - no volia provocar una esllevissada amb els seus sons - esperant sentir les carícies de la Naïs de tornada. Era llesta ella, molt llesta, sabia que no havia de cridar estant a la muntanya. Patia, potser s'havia quedat mig enfonsada amb els seus peuets, potser... De sobte la sentí al costat, nerviosa, plena d'un neguit estrany. Mossegant-lo lleugerament de l...