Salta al contingut principal

Detalls de Suïssa

Records d'aquells que ens endurem, que en David no ha pogut "twittejar" i jo m'he quedat amb les ganes de penjar al facebook:
  • És el país del Gran Hermano. Les càmeres et segueixen allà on vagis i no pensis que pots cometre una infracció no, que segur que rebusquen a les escombraries fins a trobar el teu ADN i enviar-te la multa a casa per haver llençat una escombraria amb una bossa que no toca.
  • Parlant de les escombraries, pagues els impostos de forma indirecte. En comptes de la taxa, cada bossa d'escombraries val més (entre 1 i 2 chf), i no et saltis les normes si no vols que et vingui a buscar el gran germà.
  • Les autopistes estan constantment en obres... bufff, quin pal! 
  • Ni somieu anar a Zürich en cotxe. Conduir-hi és un caos a causa dels tranvies (jo no m'hi atreveixo), a més, aparcar-hi és una utopia... Car i difícil. Has d'anar movent el cotxe cada hora o dos hores i només a les afores pots deixar-lo un màxim de 15 hores. Sempre pagant.
  • Quan us demanin pagar en euros o en francs (fins i tot en targeta), pagueu en francs si no voleu que us cobrin un canvi amb el qual sortireu desafavorits. 
  • Prepareu la cartera que per absolutament tot es paga... 
  • No us passeu mai la velocitat. Càmares per tot arreu, fins i tot als semàfors de les ciutats!
  • El menjar és car, encara que adequat als sous d'aquí. I quins sous! I quins cotxes! 
Segur que em deixo un munt de coses, però ja les aniré posant... O comenteu-ho que sempre va molt bé saber-ho quan s'ha de fer un viatge!

Per cert, restaurants on hem menjat a Zürich i preus (vam quedar ben tips!):
Don Leone (pizzeria), 3 persones (3 pizzes i 3 begudes): 85 chf
N68 (local al centre, hamburgueses i altres, una mica de tot). Érem 4, 4 plats i 4 begudes: 110 chf

Comentaris

Joana ha dit…
Et dono tota la raó. Quan hi vaig estar em van posar una multa i sí me la van enviar per correu.
I car molt car tot!
Bona passejada!

Entrades populars d'aquest blog

El nostre llibre

Fa quasi sis anys que vam començar a escriure la nostra història. Fa cinc anys que passàvem el nostre primer Sant Jordi junts, en la que ja era la nostra llar. Vam començar a crear la nostra pròpia història, on els contes de fades hi tenen cabuda, on els somnis poden ser realitat, on els somriures il·luminen els nostres dies. Aquest és el millor llibre que et puc reglar: la nostra vida, el nostre amor. Primer foren nits robades a l'estiu, a les obligacions casolanes; després vingueren les nits romàntiques en llocs inoblidables, on començàvem a construir els nostres castells; tot seguit de la intimitat d'una llar, els projectes d'una vida en comú, els somnis fets realitats. La nosta història, el nostre llibre. Vull seguir omplint les seves pàgines en blanc amb tu al costat: passejades durant un capvespre, converses davant el caliu del foc, mirades robades, somriures brindats, viatges compartits, caminar per la pròpia vida agafats de la mà... Feliç Sant Jordi!...

Tempesta

Seguia caminant amb aquelles raquetes improvitzades. La tempesta que acabava de caure havia arribat per sorpresa i ho havia deixat tot recobert d'una neu flonja. S'havia fet tard, la boira li enterbolia la vista i la nit començava a deixar-se veure en un horitzó proper. El sentit de l'orientació el guiava muntanya amunt. Si intentava tornar a la seva casa de poble, la lluna li cauria a sobre i els perills del bosc hibernat l'assatgerien per totes bandes. Així que decidí dirigir-se al refugi on aquell mateix matí havia portat les reserves de llenya seca i queviures. Va xiular lleugerament i amb molt de compte - no volia provocar una esllevissada amb els seus sons - esperant sentir les carícies de la Naïs de tornada. Era llesta ella, molt llesta, sabia que no havia de cridar estant a la muntanya. Patia, potser s'havia quedat mig enfonsada amb els seus peuets, potser... De sobte la sentí al costat, nerviosa, plena d'un neguit estrany. Mossegant-lo lleugerament de l...