Salta al contingut principal

Nova imatge i nou bloc

Temps de canvis, petits i grans, significants i imperceptibles...
Les vacances acabades estic decidida a no deixar-me atrapar per la quotidieneitat i per aquelles ombres que a vegades semblen perseguir somnis, il·lusions i somriures, deixant enrere una realitat amarga.

El dia es desperta gris i jo me'l miro rere les noves finestres de casa. Poso fil a l'agulla i començo un vell somni, ideat en certa manera per el meu somiador particular, i omplert per totes aquelles postals que m'heu anat deixant sobre la taula, a la bústia, a les mans.

I amb aquest nou bloc i acompanyo un nou rentat de cara dels meus somnis. Espero que us agradi i no dubteu en visitar i en participar en el nou projecte que enceto:


Un bloc fet de les postals que he anat col·leccionant al llarg dels anys i on espero i desitjo que es converteixi en un calaix ple de les postals de tots! Postals d'ahir, d'avui i de demà, perquè no caiguin en l'oblit de la pols que les cobreix... Us hi animeu? Sempre que volgueu podeu enviar un correu a: postalsdarreu@gmail.com i ampliarem els posts amb els vostres petits miratges!
Labels:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.
Publica un comentari a l'entrada
Read more »

Colors

15 comentaris
Read more »

Tempesta

Seguia caminant amb aquelles raquetes improvitzades. La tempesta que acabava de caure havia arribat per sorpresa i ho havia deixat tot recobert d'una neu flonja. S'havia fet tard, la boira li enterbolia la vista i la nit començava a deixar-se veure en un horitzó proper. El sentit de l'orientació el guiava muntanya amunt. Si intentava tornar a la seva casa de poble, la lluna li cauria a sobre i els perills del bosc hibernat l'assatgerien per totes bandes. Així que decidí dirigir-se al refugi on aquell mateix matí havia portat les reserves de llenya seca i queviures. Va xiular lleugerament i amb molt de compte - no volia provocar una esllevissada amb els seus sons - esperant sentir les carícies de la Naïs de tornada. Era llesta ella, molt llesta, sabia que no havia de cridar estant a la muntanya. Patia, potser s'havia quedat mig enfonsada amb els seus peuets, potser... De sobte la sentí al costat, nerviosa, plena d'un neguit estrany. Mossegant-lo lleugerament de l...
16 comentaris
Read more »