29 de juliol 2010

Tres quarts i cinc de sis

Rellotges

És l'hora que marca el rellote.
Me'l miro pensant si és un somni, però la picor als ulls i la olor fumejant al cafè acabat de fer em porten a sentir el tic tac de les seves agulles.
29 de juliol, la vida torna al que hauria de ser la seva quotidianeitat, el dia a dia. Però què voleu que us digui, ja enyoro la llibertat d'aixecar-se i decidir què faràs, sentir la mare (que també està de vacances fins d'aquí ben poc) que trasteja a la cuina o al menjador, com quan érem petits, ajudar al petit - no tan petit - a fer els deures i enfadar-m'hi quan no aplica les normes que repassa, quan no s'hi fixa, quan es despista posa la quarta i segueix "a pinyó fixe" que dèiem abans.
Miro el rellotge de nou i avança implacablement. Alguna cosa em diu que m'aixequi de la cadira, m'acabi el cafè i surti a buscar el tren. Però alguna veu perduda dins meu però amb molta força em demana canvis a crits. Canvis d'actitud, canvis de vida, hi ha tantes coses que ens perdem en el dia a dia... L'engrenatge comença a funcionar, qui sap què passarà demà?

1 comentari:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

donant una ullada el teu blog
una abraçada des de Reus

comparteix amb...