Passa al contingut principal

De vacances... primera etapa: Suïssa

Just abans de marxar surten els primers nervis, prepara la maleta, situa tots els llocs on s'ha de dormir, imprimeix totes les reserves i... sorpresa! Primer error d'aquells que si bé potser no poden ser qualificats de monumentals no es queden curts. La primera nit a Suïssa l'havíem de passar a Lausanne, per després seguir la ruta cap a Montreux i Gruyères, arribant a Zürich on passaríem les quatre següents nits. Bé, doncs diem que la primera nit la vam passar a l'alberg d'Avenches, a uns 70 km de Lausanne i de camí cap a Zürich, és a dir que vam haver de desfer camí. Però vaja, a part d'això, l'allotjament va ser força agradable i econòmic, que ja és el que buscàvem.

Anem a les dades pràctiques:
Entrada a l'aduana Suïssa: s'ha de comprar la Vignette si vols conduir per autopista sense ser multat, 40 chf.

Primera parada: Lausanne. Hem dinat en una àrea de l'autopista i decidim fer els postres a Lausanne. Comencem a notar el patriotisme dels suïssos, les bandaretes no ens abandonaran en tot el viatge. Aparquem relativament al centre i veiem les quatre coses més importants de la ciutat. Finalment, decidim baixar al llac Leman, realment bonic. Llàstima que haguem de marxar ja cap a Avenches i que encara quedin quilòmetres, que si no crec que faríem una bona capbussada.

Primera nit: Avenches. Avenches és un poble petit, com Cànoves, amb restes històriques de la capital de província que va ser en època dels romans: Avenctitum. Dormim a l'alberg, en una habitació amb 4 llits (tot i que som tres) per 111 chf. Una volta pel poble, dutxa, sopar i dormir.

Segon dia, primera parada: Castell Chillon. Obviament i gràcies als meus apreciats errors, hem de desfer camí, però val la pena. El castell és realment fantàstic, ben ambientat, gran i documentat.

Segona parada: Gruyères. Arribem tant morts de gana que decidim anar a menjar directament i no veure la demostració de la fabricació del formatge (si no correríem el perill de ser detinguts per intentar tirar-nos a la piscina del formatge gruyère, ben afamats com estàvem). Després de fer un parell de voltes i haver vist no sé quantes cartes, decidim dinar a la Fleur de Lys, un bon àpat, tot s'ha de dir. Per en Joel mitja quiche de gruyère (que la devora) i un mig bistec de bou amb patates (la qualitat de la carn era impressionant); per en David i per mi: ens partim una bona amanida, demanem una fondue moitié-moitié (mig de gruyère i mig de vacherin), amb patates, pa i un mig plat de carn seca. Boníssim (encara que la carn seca ens va sobrar, al final). Vam quedar això sí, massa tips. El preu del dinar: 120 chf (uns 85 eur).
Seguim a Gruyères, el poble petit ja l'hem vist ben ràpid. Però no ens perdem la cafeteria amb una bona ambientació d'Alien. L'escenògraf era del poble, que diguem. L'anècdota del dia és quan en comptes de llençar-me el sucre al cafè amb llet hi llenço l'espidifren que m'estava apunt de prendre contra el mal de cap que m'assetjava... Bé, ja no sabria dir si és que el medicament suavitzava el gust del cafè suís o bé si l'espetllava del tot!
I finalment... de camí cap a Zürich.

De les nits 2, 3, 4 i 5: Zürich.
Arribem a casa en Pedro al vespre, cansats, i passem allà els tres dies sencers següents. Després de l'última nit, començarem una nova etapa, de Füssen cap a Inssbruck.
Zurich és una ciutat que no està feta pels cotxes, aquesta és la primera impressió que tenim, impressió que ens acompanyarà durant tots els dies. Amb raó és la menys contaminada!!! Veiem el centre històric en un dia.
Al dia següent marxem cap a les cascades del Rin, Rheinfall, espectaculars. Seguim per banyar-nos al Rin mateix, a Schaffausen, abans de les cascades. Han habilitat una mena de piscina feta del mateix riu, sort, perquè la corrent és ben forta i no crec que ningú vulgui acabar a les cascades... I anem vorejant el Rin fins arribar a Setin am Rhein, un poblet mediaval espectacular... Val la pena veure'l i passejar-hi mitja horeta, fer un bon cafè i seguir endavant. Arribem al Bodensee ja cansats, i finalment no entrem a Konstanz; veiem al llac, la foto de rigor i tornem a Zürich.
El tercer a Zürich (cinquè del viatge) dia ja estem cansats de donar voltes o sigui que decidim fer el manta, estalviar en dinar (dinar a casa en Pedro) i anar després a banyar-nos al llac. Que la ciutat en sí ja està mig vista i encara ens queden molts quilòmetres i ciutats per recòrrer.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Carta a un fill

Ja m'ho deia la mare, ja. Sempre amb aquelles dites i paraules que semblaven sentències amicals d'una saviesa inmesurable. I sempre anant-hi a contracorrent, sense voler creure en la seva mirada sincera i preocupada. Suposo que ella havia d'entendre que era necessari que fos jo qui m'equivoqués, qui iniciés el meu propi camí d'aprenentatges, qui caigués a terra per trobar les forces d'aixecar-se. Però hi ha coses que em va dir i que mai podré oblidar. Coses que m'han marcat per tot la vida, coses que he oblidat a moments, i la caiguda ha estat des d'un precipici i recuperar la confiança en poder tornar volar ha estat molt difícil. Tot per aquest pensar que l'home no és un llop, sinó una persona amb qui s'hi pot confiar. Però aquesta confiança no la mereix tothom, quan ho vaig veure, ja va ser massa tard. I les seves paraules ressonen dins meu: "Si vols que el teu secret sigui guardat, guarda'l tu mateix." (L. A. Séneca) I no sé si a...

Posa un gos a la teva vida, que les pors paguen els riures!

Les anècdotes de les pors més sentides omplen avui les pantalles. És el dia de desfogar-se posant llum als temors més profunds que tenen un final inesperat. Una reunió de traspàs d'informació laboral que acaba sent un punt de trobada necessari. La Júlia, dins la seva aparença de ferma seguretat, serietat, independència i autoestima, de cop desconnecta lleugerament d'una llarga i afable explicació (irònicament parlant) i una ombra altera la seva mirada. Crec que estic a punt de ser testimoni auricular d'un assassinat,  xiuxiueja, les parets de paper de fumar em transmeten la impaciència de dos familiars que semblen enemics jurats. Al principi pensava que potser els havien entrat a robar, però amb els dies de viure aquí, he vist que no, que ells són els lladres de la tranquil·litat i el bon viure del veïnat, escampant als quatre vents les seves penes i matant-se a través dels ganivets afilats d'un llenguatge ben bé vulgar, per dir-ho d'alguna manera. La Gabriela entra...

La sirena i el trapezista

L'illa de gel i foc, en diuen alguns, l'illa de lava, neu i fred glaciar. Desèrtica tret de les comptades ciutats on els humans s'aventuren a habitar, tot i la perillositat amenaçadora de plaques tectòniques que periòdicament fan remoure els pilars dels seus somnis. Excursionistes i esportistes amants dels racons inhòspits cerquen en les rutes per aquells indrets de dies curts i nits eternes, o nits curtes i dies eterns, un espai on trobar la màgia vital que encendrà l'espurna de les seves vides. Recorren carreteres buides que serpentegen pels espais desèrtics i glaçats, on un circ ambulant ha trobat una llar pel seu espectacle més tendrament macabre... Els pallassos anuncien davant de dos alpinistes italians el seu millor número de l'hivern nocturn: una sirena expulsada del mar que lluny de mutar la seva cua en dues cames que li permetin caminar i enamorar aquells ulls mediterranis, aleteja fortament sota el gel, esperant inútilment trobar una escletxa en la pista ...