18 d’agost 2009

l'hortet

Era ell qui hi va posar més interès des dels primers moments. Farem uns calaixos, deixarem una distància per passar entre ells per regar, treure les males herbes i recollir els primers fruits, hi posarem terra de la bona, farem un rec automàtic de gota a gota, i un no parar de paraules i bones intencions.

Ella només hi veia tota la feina que quedava per fer encara. Treballaven intensament cada dia, arribaven tard a casa, i tenien diferents fronts oberts: el tros on hi hauria d'anar una piscina d'estiu, les herbes i plantes que creixien selvàtiques al costat de la reixa que els separava del veí, el racó de les plantes aromàtiques i l'hortet que ell s'havia posat al cap de fer. No sabia d'on treurien el temps, no.

Però la seva persistència l'animava. Arribava a casa i començava a clavar quatre claus per fer els calaixos. Ella plantava les aromàtiques en els testos nous, brindant-los tot l'amor que tenia. Un diumenge anaren a mercat i compraren uns planters. El següent dilluns, després de la feina, ell buscava informació en les noves tecnologies de la distància en què havia de plantar els enciams i les tomateres. Ja que no disposava de la saviesa popular transmesa de pares a fills, la cercava en les avantatges dels nous temps.

Un mes més tard ella estimava aquell hort, el regava i hi treia les males herbes, de la mà del seu company. Somreia entussiasmada al veure com creixia el que creia el primer carbassó i observava marevallada com les bledes creixien i creixien. Els cogombres encara no sortien, però la seva planta treia els braços tot enfilant-se ben amunt, les tomateres creixien poc a poc, potser encara veurien alguna flor tardana treient el cap.


Pebrots del padró

Enciams sota el sol de l'agost

Bledes

el primer carbassó?

Cogombre que t'enfiles cap al cel

Carbassons que naixareu

Col-i-flor

Llimones

Els Bitxus del jardí

Menta fresca

3 comentaris:

òscar ha dit...

hi ha "feines" que no són feines: són petits plaers.

Croquis ha dit...

agraesc aquestes gotetes d'hort , fa una caloraaaaaaaaaaada

Joana ha dit...

Un hortet és una petita obra d'art. Només amb paciència i estimació floreix i dóna fruits. La meva mare (85) encara el cuida i jo m'ho menjaria tot!
Et felicito Carme!

comparteix amb...