Passa al contingut principal

D'excursió per l'Alta Garrotxa


Feia temps que el meu germà m'ho deia. Agafem en Hiro i veniu amb en David i en Joel, que segur que gaudiran de l'excursió i del bany a les gorgues de la Riera de Sant Aniol. I així va ser. Dit i fet. Ens vam llevar d'hora per evitar el calor del migdia, calor que finalment vam ofegar sota les fredes aigües de rieres de muntanya (aigües per mi gelades, tot i estar en ple agost). Agafem el cotxe i fem la primera parada a Girona, recollim en Carles i en Hiro i tornem a la carretera fins a Sadernes. Carreguem les bosses a l'esquena i comencem a caminar... Us recomano la ruta!!! De Sadernes a Sant Aniol d'Aguja i acabant al Salt del Brull.

Etiquetes

Labels:

Comentaris

Carme Rosanas ha dit…
És una meravella d'excursió. Jo també la recomano. Em va encantar! la vaig fer fa un parell o tres d'estius.
15 d’agost del 2009, a les 20:37
Adriana Llongarriu Castanyer ha dit…
M'alegra llegir que t'has sentit a gust a la meva terra.
Vas triar la vall més fresca (i potser la més transitada) de l'Alta Garrotxa. Les gorgues que hi ha més amunt de Sant Aniol són meravelloses!
15 d’agost del 2009, a les 22:53
òscar ha dit…
el banyet que culmina l'excurssió fa una patxoca refrescant. especialment per algú (jo mateix, mira per ón!) que s'està banyant cada dia en les caldosses aigues d'una costa brava força farçida de gent.
16 d’agost del 2009, a les 7:25
David Montilla ha dit…
I tant que era fresca la vall... i l'aigua, ufff, era gelada, però sentava molt bé després de la caminada.
16 d’agost del 2009, a les 12:43
Joana ha dit…
Qunats records de la meva terra! De joveneta hi anava a acampar i sí ens banyàvem.....
El lloc és un dels indrets garrotxins més bonics!
16 d’agost del 2009, a les 18:11
Núria Pujolàs ha dit…
Hola bonica...vaig fer aquesta excursió fa un parell d'anys i va ser magnífica...en tinc bons records...Però, a més, els dies 10-11 i 12 d'agost hem estat amb la família a l'Alta Garrotxa...concretament a Oix...Quina casualitat!
16 d’agost del 2009, a les 19:15
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Carta a un fill

Ja m'ho deia la mare, ja. Sempre amb aquelles dites i paraules que semblaven sentències amicals d'una saviesa inmesurable. I sempre anant-hi a contracorrent, sense voler creure en la seva mirada sincera i preocupada. Suposo que ella havia d'entendre que era necessari que fos jo qui m'equivoqués, qui iniciés el meu propi camí d'aprenentatges, qui caigués a terra per trobar les forces d'aixecar-se. Però hi ha coses que em va dir i que mai podré oblidar. Coses que m'han marcat per tot la vida, coses que he oblidat a moments, i la caiguda ha estat des d'un precipici i recuperar la confiança en poder tornar volar ha estat molt difícil. Tot per aquest pensar que l'home no és un llop, sinó una persona amb qui s'hi pot confiar. Però aquesta confiança no la mereix tothom, quan ho vaig veure, ja va ser massa tard. I les seves paraules ressonen dins meu: "Si vols que el teu secret sigui guardat, guarda'l tu mateix." (L. A. Séneca) I no sé si a...
3 comentaris
Read more »

La sirena i el trapezista

L'illa de gel i foc, en diuen alguns, l'illa de lava, neu i fred glaciar. Desèrtica tret de les comptades ciutats on els humans s'aventuren a habitar, tot i la perillositat amenaçadora de plaques tectòniques que periòdicament fan remoure els pilars dels seus somnis. Excursionistes i esportistes amants dels racons inhòspits cerquen en les rutes per aquells indrets de dies curts i nits eternes, o nits curtes i dies eterns, un espai on trobar la màgia vital que encendrà l'espurna de les seves vides. Recorren carreteres buides que serpentegen pels espais desèrtics i glaçats, on un circ ambulant ha trobat una llar pel seu espectacle més tendrament macabre... Els pallassos anuncien davant de dos alpinistes italians el seu millor número de l'hivern nocturn: una sirena expulsada del mar que lluny de mutar la seva cua en dues cames que li permetin caminar i enamorar aquells ulls mediterranis, aleteja fortament sota el gel, esperant inútilment trobar una escletxa en la pista ...
Publica un comentari a l'entrada
Read more »

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.
Publica un comentari a l'entrada
Read more »