23 d’agost 2009

la primera flor

si tant sols pogués copsar la seva essència en unes paraules...

havia sentit que perfumava el jardí i les estances on deixessis caure els seus pètals blancs, però fins avui no havia sentit mai el dolç i fresc aroma de la petita joia que la mare em va regalar.

i em sembla que la sento tararejar aquella cançó que cantava quan era menuda ...dos gardenias para tí... mirant a l'infinit i somiant amb el rostre del seu amant ja perdut.

i segueixo buscant l'aroma dels seus pètals, desitjant que se m'enduguin al seu regne d'inocència i blancor silenciada, on només les notes de la seva fragància ballen amb els somnis retrobats...

5 comentaris:

Joana ha dit...

Quina flor més bonica? La tens al jardí???

David montilla ha dit...

L'olor és impresionant... i aquesta tarda encara més.

Higini Herrero ha dit...

Quina flor i quina cançó més maca!

Alex ha dit...

...digues al jardiner...
...que en planti...

;)

Núria ha dit...

Les gardènies són molt boniques, donen sensació de fortalesa i fan una olor exquisida.

comparteix amb...