10 de març 2009

No, no, no i definitivament no

Com és que no escrius?
No ho sé. Arribo a casa i defujo l'ordinador, cansada de tantes pantalles.
Noieta, què tens que fa dies que no dius res?
No res... sí, sé que fa dies que no escric res, però quan arribo a casa començo a la cuina i acabo al sofà.

I avui llegeixo un comentari que em trenca el cor. I una veu al meu costat em diu tristament... l'estàs deixant morir. I jo no, no i no. No. Definitivament no. No s'està morint, només descansa. Dorm. Espera. M'espera. Està impacient. Però encara batega, sota la pols del teclat que vol sentir la vida córrer a través de les meves mans.

I aquí estic. Robant-li temps al temps. Sento la pausa.., I gràcies per ser-hi

3 comentaris:

Krapumka ha dit...

hi som.... hi som :D

Jesús M. Tibau ha dit...

va bé atutar-se un moment per a agafar empenta.

barbollaire ha dit...

gràcies a tu...
per escriure i deixar-nos ser a ca teva

petonet dolç ;¬)*

comparteix amb...