El temps passa, les coses canvien, però en el fons, tot roman al seu lloc, tot segueix igual.
Demà hauries fet 65 anys.
No puc esciure, em falta l'aire, la mirada s'ennuvola.
M'hagués agradat venir-te a veure. Encara no ho he fet mai i quasi farà un any. Por? Recança? Dolor? No ho sé. Cada cop que passo prop d'aquella àrea de servei on em vaig aturar quan em van dir que no havia de córrer, que ja no hi eres, se m'encongeix el cor. Inconscientment, no puc deixar de sentir-me trista i petita, sense aquell pare que potser no va ser el millor del món, sense aquella mirada càlida i orgullosa, que és la que m'agrada recordar. Potser tinc por que el cor se m'encongeixi tant que no pugui aguantar el dolor. Potser no vull tornar-te a dir adéu. Potser és que aquell lloc no et representa. Però m'agradaria haver pogut venir demà. I no hi seré. No hi seré perquè no vaig ser capaç de canviar la data d'una reunió, que encara és més trist. I al juliol tampoc hi seré. Estaré ben lluny, a un lloc que t'hagués agradat veure; ho veuràs a través dels meus ulls, la meva mirada serà la teva.
Demà ja és avui... Felicitats, papa.
Demà hauries fet 65 anys.
No puc esciure, em falta l'aire, la mirada s'ennuvola.
M'hagués agradat venir-te a veure. Encara no ho he fet mai i quasi farà un any. Por? Recança? Dolor? No ho sé. Cada cop que passo prop d'aquella àrea de servei on em vaig aturar quan em van dir que no havia de córrer, que ja no hi eres, se m'encongeix el cor. Inconscientment, no puc deixar de sentir-me trista i petita, sense aquell pare que potser no va ser el millor del món, sense aquella mirada càlida i orgullosa, que és la que m'agrada recordar. Potser tinc por que el cor se m'encongeixi tant que no pugui aguantar el dolor. Potser no vull tornar-te a dir adéu. Potser és que aquell lloc no et representa. Però m'agradaria haver pogut venir demà. I no hi seré. No hi seré perquè no vaig ser capaç de canviar la data d'una reunió, que encara és més trist. I al juliol tampoc hi seré. Estaré ben lluny, a un lloc que t'hagués agradat veure; ho veuràs a través dels meus ulls, la meva mirada serà la teva.
Demà ja és avui... Felicitats, papa.
Comentaris
Del comiat i el record no cal fer-ne ostentació pública: es duen al cor.
I si, felicitats al teu pare.
T'entenc profundament. Fa poc més d'un mes, la meva parella hagués fet 32 anys, i en dates així, m'agrada compartir el que sento. No m'agrada quedar-m'ho per mi. Felicitats per la capacitat d'obrir el teu cor, Carme.
Era a l'ostentació dels cementiris i les flors dipositades damunt una pedra al que em referia.
A mi també m'agrada el que escriu la Carme i per això m'hi acosto tot sovint.
Lamento que ho hàgiu interpretat d'una altra manera.
(Està tot dit, no cal que diguis més al respecte, sóc conscient que arribo tard, però arribo)