18 de juny 2008

L'home modern

Un món nou s'obria davant de la seva mirada. Estava acostumat a veure grans rascacels al seu entorn, a caminar empenyent-se amb la multitud pretesament civilitzada. I de sobte tot era silenci, un horitzó nou que s'obria davant seu, lluny dels grisos esmorteïts, dels sorolls de màquines, telèfons mòbils, converses robades de la intimitat aliena.

Va abraçar aquella estranya soledat, fent-se seu el destí incert, el més enllà desconegut. Deixant a un costat l'americana, la corbata, el maletí i tota maquinària moderna, per endinsar-se en aquell desert i perdre's en si mateix. Creia que potser seria l'única manera de conèixer el rostre que s'amagava rere la careta que havia utilitzat des de feia massa anys.

Un més enllà desesperant

3 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

enmig la soledat és on millor ens podem trobar a nosaltres mateixos

Carme ha dit...

És veritat, avegade s cal anar tant lluny per veure allò que tenim tant a prop!

musicbcn ha dit...

Com que demà no sé si me'n recordaré... moltes felicitats!

comparteix amb...