22 de gener 2014

Pla de naixament

Algun cop heu intentat plasmar unes preferències sobre com ha de ser un moment que serà un dels moments més significatius de la vostra vida?

És curiós com cada dona pensa abans del Dia De que li dic jo. Algunes tenen por, altres tenen una idea molt clara de com els agradaria que fos, altres no hi pensen, altres senzillament no en tenen cap idea, altres - com jo que diu la meva parella - són molt "hippie-flowers-pau-i-amor-que-tot-ha-d'anar-bé".

No tinc ni la més remota idea de com serà, però sé que sigui com sigui, serà. Intento gravar-me a la memòria el que diu la meva llevadora, que quan la ment comenci a jugar les seves males passades recordem sempre que "jo estic aquí per què tu puguis néixer" i ens centrem en el petit (o petita) que ha de sortir.

Avui, per fir, quan ja queden només vuit dies per la data probable de part m'he decidit a omplir el pla de naixament. A marcar unes caselles que permetran a l'hospital saber quines són les meves preferències - com si jo mateixa ho tingués tant clar, sembla que diu una veueta interior.

No em fa por (ara), no temo al dolor (ara) tot i que no sé si el resistiré ni com, ni si cridaré que em droguin ja o que m'obrin d'una vegada per treure'm en Bernat (cosa que mai diria que hauria de cridar, el part per cesària és el que menys desitjo, però mai se sap què fa l'esgotament físic i emocional de parts que semblen històries de mai acabar). Tinc ganes de que arribi el dia i les parts més escatològiques li fan més fàstic a la meva parella que misteriosament a mi. Tot i que no vull que em gravin, no cal ;)



4 comentaris:

XeXu ha dit...

Mare de déu, això existeix? Un pla de naixement? Quan penso que això de la maternitat ja no em pot sorprendre més, em surten amb una bajanada nova... i perdona eh, però és que darrerament em sembla que els embarassos i naixements estan més programats que les bodes (que no suporto), i tot plegat fa que perdi la gràcia de viure-ho cadascú a la seva manera. Si no segueixes les normes ets un proscrit. I ja et poden vendre el que vulguin, el part no és gens agradable, l'únic que es pot demanar és que vagi tot com ha d'anar i no hi hagi cap problema, que espero que sigui així. El dolor, la gran empastifada i el drama que es generi ja són una altra cosa. Per què ens han de marcar tant el camí, que no portem naixent tota la història de la humanitat?? Abans no hi havia cap casella per omplir i aquí estem.

pons007 ha dit...

o sigui que només falten 8 dies per que abandonis el bloc en front d'en Bernat? :P

Carme Fortià ha dit...

Això és ben cert, Xexu, que abans no hi havia caselles per marcar. Però ara - segons el que em van comentar - ho han començat a dir per tal que la dona pugui pensar en com li agradaria que fos i no abandonar-se als parts medicalitzats o segons les preferències dels ginecòlegs etc.
Això sí, els 9 mesos de preparatius, les visites mèdiques i totes les altres coses fan pensar en una preparació pitjor que pels casaments ;)

Carme Fortià ha dit...

pons007, cap intenció d'abandonar el post, per ara ;)
No sé què em depararà el futur ni en Bernat, però tot sigui dit, si podem enriquir aquest món de somnis i realitats entre els dos, ho farem!

comparteix amb...