22 de desembre 2013

Emocions contingudes

Fa dies que hi penso, que em dóna voltes pel cap. Fa dies que em retrobo amb aquella ombra del passat que va néixer al 2007, un any de canvis, de trasbals emocionals on una part de mi va voler sobreviure a les inclemències d'aquells dies a través d'una bona dosis de creativitat.

Els motius són ben diferents però les emocions contingudes estan a flor de pell i aquella via d'escapament que formaven les paraules i el compartir-les amb altres persones anònimes i conegudes tornen a ser un present palpable. 

Fa dies que hi penso...
"recupera aquell vell quadern de bitàcola i omple'l dels pensaments més íntims, de les opinions més sinceres, de les veritats més personals". 
I aquí estic, donant-li un canvi d'imatge, recuperant aquell bloc perdut "entre somnis i realitats" ara que un somni esdevindrà una dolça realitat; tornant-li a donar vida, ara que una nova vida ens acompanyarà nits i dies; deixant un altre cop que les emocions contingudes en el carbonet d'un llapis i en els pensaments d'una ment que no para cobrin vida aquí i avui. 

Com si anunciés la nova temporada d'una sèrie televisiva, enceto de nou aquest racó cibernètic que un dia va donar esguard a tota una part de mi, que me n'alegro de no haver abandonat mai, perquè així, avui, un any i mig després, puc recuperar, com qui recupera la mirada de l'infant que un dia va ser. 

Racons de Sant Pol de Mar, 10/02/2013 per Carme Fortià

6 comentaris:

XeXu ha dit...

Encara que sembli mentida, alguna gent d'aquella que ens trobàvem aquell 2007 encara correm per aquí, i en una època que la catosfera va una mica de davallada, sempre és una bona notícia la promesa d'una tornada com la teva. Mantenir el blog ha estat per mi una necessitat, i entenc que sempre formarà part de nosaltres, que encara que no s'escrigui, sempre el tenim present per tot el que ha significat. Bentornada, espero que escriure et segueixi reportant tan bones sensacions com abans.

Carme ha dit...

Ahir mateix, a causa d'un post d'en XeXu vaig viatjar pel meu blog fins al 2007. I et vaig trobar en aquells començaments compartits. Vaig recordar amb tendresa algunes de les coses que t'havien passat aquell any, una de les quals et donava molt de temps per ser aquí.

Ahir mateix vaig pensar una bona estona en tu.

Mentrestant algun dia t'he dibuixat una foto teva, que miro de tant en tant al Flickr.

No puc dir-te altra cosa, que ben tornada...

Carme Fortià ha dit...

Gràcies Xexu i Carme per la vostra benvinguda!!!! Espero anar-nos veient i retrobant-nos per aquestes contrades!

Barbollaire ha dit...

M'encanta retrobar-te.
Amb el temps he descobert tota la màgia i el saber que tens a la mirada i que, ens regales, en forma d'imatges.
Em fa gràcia pensar que, un dia, vaig ser capaç de recomanar-te una màquina de fer fotos...

Ara sé que, això, va ser circumstancial. Series capaç de crear bellesa amb qualsevol estri.
Tu ets l'exemple que, les fotos, les fa el fotògraf. La màquina sols ajuda.

Una bosseta de petons dolços
Una abraçada immensa
(i moltíssimes felicitats...!)

Carme Fortià ha dit...

Gràcies Barbollaire!!!
Les teves paraules m'emocionen i m'inspiren, igual que les teves imatges, ja ho saps, oi?

Kalma Santai ha dit...

wellcome back!;-)

comparteix amb...