Sota les pedres hi ha flors que encara no han nascut

Princesa "Jardín" del llibre
"Princesas. Olvidadas o desconocidas"

Sota les pedres hi ha flors que encara no han nascut.

Em diu el llibre de princeses. Senzillament preciós.

Sota les pedres del jardí hi ha tresors amagats.
Penso jo.
I observo la imatge de la Princesa Jardí amb el seu para-sol fet de flors, ales i fulles vermelles amagant-se dels ulls curiosos en el seu propi Jardí.

Jardins com laberints, com petites vides que recorrem sense rumb o amb el timó fixat en direcció a l'est. Laberints com vides que es resolen o es compliquen, o com fets il·lusoris que qui sap quan i com arribaran.

Nous dies carregats de nous enigmes i de la il·lusió de ser viscuts.
Noves entrades i sortides.
Nous somnis.
Noves realitats.

Feliç 2014!

Comentaris

Sergi ha dit…

Em sembla que se't presenta un 2014 ple d'emocions! Espero que en tot allò que no sigui l'amor sigui un bon any per tu. En terreny afectiu, no en tinc cap dubte!

31 de desembre del 2013, a les 13:51

Joana ha dit…

M'agrada estrenar i que estrenis... Bon ANY NOU!!!

1 de gener del 2014, a les 20:57

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...

entre somnis i realitats

Cercar en aquest blog