Realment, la vida laboral d’una persona que atén deu mil turistes (per dir una xifra qualsevol) al llarg d’una temporada d’estiu, que repeteix deu mil vegades les mateixes frases, aconsellant els mateixos llocs per visitar i tot amb el mateix somriure congelat, deu ser força avorrida. Aquests estranys éssers fan de la barra que els separa amb els turistes el seu bastió. Muralla impenetrable. Pitgen el play i torna a sonar la mateixa música arrítmica: el mirador, les muralles, la platja i vés a saber què més. Veus monòtones que reciten la lliçó de memòria. Però que poc es preocupen de les mirades encuriosides dels rostres que tenen davant. Cada persona és única, els interessos poden ser diferents, els consells a donar dependran de si porten tovalloles i para-sols o motxilles i xiruques.
Doncs bé, resulta que les persones que últimament em trobo a les oficines de turisme, sembla que han oblidat aquesta lliçó bàsica.
Més que rebre la informació que sol·licitem, som mers espectadors de recitals no gaire poètics, que diguem. I si anem d’agosarats i preguntem per alguna ruta que la guia ens recomana, la resposta que rebem és que només tenen informació del seu “ayuntamiento”. Doncs ganes encara tinc de tornar-hi amb el mapa de l’ “ayuntamiento” per dir-li ben clar i alt: doncs miri, resulta que aquesta ruta que ni coneix, sí que està aquí, en aquest poblet i, és més, surt anunciada a la seva pròpia web.
Comentaris
Veig que has tornat renovada i amb ganes de gresca!
bentornada Carme!