Passa al contingut principal

Parèntesis

Dies per aclucar els ulls i deixar-se portar.
Dies en què el sol serà qui et desperti.
Dies per gaudir sota una ombra amb un llibre a la mà.
Dies per perdre's entre plans, carreteres i pobles a descobrir.
Dies en què la brisa marítima de l'Atlàntic et refrescarà.

S'obre un parèntesis dins la rutina diària. Un parèntesis de silenci, de rialles, de mirades.

Dilluns a la nit, carretera i manta. Les meigues de Galícia ens esperen a l'Atlàntic.

Comentaris

Anònim ha dit…
Bon i profitós viatge, doncs!
Jesús M. Tibau ha dit…
torna ben plena de somnis i realitats
Carme Rosanas ha dit…
Bon viatge somiadora, carregueu bé les piles. Fins avait.
Conxu, a Galiza vas? Bona tria. Passa per A Guarda i menja, al port, un arròs amb llobregant a la meva salut! Bé, i a la teva, és clar!
Barbollaire ha dit…
Que fruiu molt i molt!
Ah! I moltes felicitats!!
Barbollaire ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
RY ha dit…
Bon viatge! I que tingueu temps per tot.
-- ha dit…
ains...

que estampa...

a ver si este mes que me queda de vacaciones.. puedo hacer muchas muchas fotos....
Joana ha dit…
Bon viatge Carme. Obre ve els ulls i guarda tot allò que tinguis al davant!
Anònim ha dit…
Madreee!!!que perdida ando:( tened mu felices vacaciones!!!A Galicia, que guayyyyyyyy:D:D Y feliz cumple con mucho retraso, ains!!! Un besote!!!

Ursu

Entrades populars d'aquest blog

Carta a un fill

Ja m'ho deia la mare, ja. Sempre amb aquelles dites i paraules que semblaven sentències amicals d'una saviesa inmesurable. I sempre anant-hi a contracorrent, sense voler creure en la seva mirada sincera i preocupada. Suposo que ella havia d'entendre que era necessari que fos jo qui m'equivoqués, qui iniciés el meu propi camí d'aprenentatges, qui caigués a terra per trobar les forces d'aixecar-se. Però hi ha coses que em va dir i que mai podré oblidar. Coses que m'han marcat per tot la vida, coses que he oblidat a moments, i la caiguda ha estat des d'un precipici i recuperar la confiança en poder tornar volar ha estat molt difícil. Tot per aquest pensar que l'home no és un llop, sinó una persona amb qui s'hi pot confiar. Però aquesta confiança no la mereix tothom, quan ho vaig veure, ja va ser massa tard. I les seves paraules ressonen dins meu: "Si vols que el teu secret sigui guardat, guarda'l tu mateix." (L. A. Séneca) I no sé si a...

La sirena i el trapezista

L'illa de gel i foc, en diuen alguns, l'illa de lava, neu i fred glaciar. Desèrtica tret de les comptades ciutats on els humans s'aventuren a habitar, tot i la perillositat amenaçadora de plaques tectòniques que periòdicament fan remoure els pilars dels seus somnis. Excursionistes i esportistes amants dels racons inhòspits cerquen en les rutes per aquells indrets de dies curts i nits eternes, o nits curtes i dies eterns, un espai on trobar la màgia vital que encendrà l'espurna de les seves vides. Recorren carreteres buides que serpentegen pels espais desèrtics i glaçats, on un circ ambulant ha trobat una llar pel seu espectacle més tendrament macabre... Els pallassos anuncien davant de dos alpinistes italians el seu millor número de l'hivern nocturn: una sirena expulsada del mar que lluny de mutar la seva cua en dues cames que li permetin caminar i enamorar aquells ulls mediterranis, aleteja fortament sota el gel, esperant inútilment trobar una escletxa en la pista ...

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.